Orfeu sota el Pont del Diable

Poemes de vidre

2011-12-24T11:09:00.004+01:00

Un poema de vidre
travessa l'espai,

el foc ha imprès
les paraules,

l'aire ha atrapat
les engrunes.

Un poema de vidre
travessa l'espai,

entre els teus dits,
dins teu

un poema de vidre
travessa l'espai.

Tendresa

2011-10-21T14:17:00.001+02:00

Pels lleugers corriols
de la vida passa l'amor
sense adonar-te'n.
Pinta les flors del teu cor
sobre estels de paper,
que la nit esberla el cant.
Somriu amor, que al nostre
antic país hi creixen
encara, lluites i esperances.
Pels lleugers corriols
de l'amor la vida s'escola,
sense adonar-te'n.
I a la fi, la tendresa altra
vegada, desfà el gel i la por
sense adonar-te'n.

Preludi i Fuga

2011-07-21T19:59:00.003+02:00

Preludi

Pintes, com un ocell al vent,
silencis closos com un puny.
Entre tu i jo, aquest camí,
el preludi que tot just acaba,
i un immens present.

Fuga

Fum i foc,
l'escala de la vida
i el temps que fuig
de pressa i rabent;
i sense aturar-se
el teu batec i les fulles
com de tardor que es gronxen
per jo no sé quina estranya
manera de morir,
i en els teus sorpresos ulls
com un mar en calma,
el petit veler
que encara cerca
la cala blanca, verda i blava,
l'espai serè on habiten
tots els teus somnis;
on neixen, i moren.

2011-07-08T15:01:00.003+02:00

Quin temps més feliç, per estimar-te.
I el vent càlid de juliol bufava sobre els pins
com bufa a la tarda, quan es lleva la marinada.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I obrir la porta que s'emblava tancada,
i deixar enrere i barrada la lluita.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I la fruita dolça del teu cos suau,
esbrinarà els nous camins de l'amor.

La revolta

2011-05-20T10:42:00.003+02:00

La revolta amor, la revolta!
I vindrà un cant i no se sabrà
d'on ni qui l'haurà començat,
i s'escamparà per tot arreu
com la música dels teus ulls.

No esperem millor revolució,
ni pitjor patiment, que l'amor.
Vosaltres, en canvi,
hereus de gavardines fosques,
il.lustres clients
de bordells fins
i sopars d'etiqueta,
no tastareu
el nèctar de l'esperança
ni l'ambrosia de la passió,
i quan ploreu per les cantonades,
advocats de l'infern,
veureu, només de lluny,
quin és el camí dels homes bons.
Aquell estret caminoi
que passa, perillós,
entre les amples vistes
corruptes i la cobdícia,
que s'enfila fins al cim,
caminant sobre la prepotència.
Què fàcil és gronxar-se
als braços del diable,
el bé en canvi, no té descans.
Una revolta amor, això esperen
els ulls de la plaça, i un himne,
i tota la lírica que empeny l'esperit
a combatre encara.
T'ho dic així, en un petit
i insignificant poema.
Tu em parlaràs dels números
i de les pòlisses,de la neteja
i del treball i segurament
tindràs raó, com sempre;
però no veus,
com les arrels
comencen a escampar-se?
Llavors només caldrà
una mica de pluja i una mica de sol
per fer brotar la revolta, amor.

La revolta amor, la revolta!
I vindrà un cant i no se sabrà
d'on ni qui l'haurà començat,
i s'escamparà per tot arreu
com la música dels teus ulls.

Nous veïns a Martorell

2011-04-27T12:08:00.005+02:00

Els ànecs han criat al riu Anoia al seu pas per Martorell.
Aquesta notícia no ha sortit enlloc, i de fet és lògic que no ho hagi estat. La normalitat no és notícia. Tampoc han avisat els mitjans de comunicació,ni han creat un blog, ni una plataforma ni han tallats cap carrer, pobres aneguets, ja tenen prou feina, només els hi faltaria això!
I creixen al riu Anoia, un riu que sovint arriba ja a la seva desembocadura en estat de semi-riu, per escadusser en l'aigua i pel seu aprofitament industrial, però arriba fins a fondre's amb el Llobregat. Alguns dies, els aiguats el fan créixer i llavors sí, ens pensem que tenim un riu..quan passa per sobre del pontet inundable...(sempre m'ha estranyat aquest nom..fer un pont inundable? i no seria millor fer-ne un que no s'inundés..?)...
Ara té les lleres netes i arbrades, potser un centenar d'arbres nous, es pot passejar pel costat i tot i que encara hi ha molta feina a fer, l'espai és ara decent i endreçat. Faltaria fer un parc fluvial públic a l'horta entre l'Anoia i el Llobregat, però això, ai las! ni els uns ni els altres, ni els vius ni els morts, semblen disposats a fer-ho..
Mentrestant, ens conformarem amb els nous ànecs del riu Anoia...

La platja perduda

2011-04-15T16:40:00.005+02:00

Els ulls on s'emmirallen els estels
i al teu voltant només l'espai i el temps.
Un senzill planell per on caminar
i el difícil i atzarós corriol de la vida.
Creure's poderós com el vent,
i desaparèixer per sempre en mig segon,
i no deixar res ni endur-se res.
La pluja d'abril que aquest any no arriba,
per trair els antics profetes,
i deixar escapar entre les mans,
l'aigua i la sal, de la platja als teus peus.

2011-03-04T12:29:00.003+01:00

En un cafè del barri de la Ribera, d'aquells que tenen les taules de marbre i les parets enrajolades, espaiós, sense estretors, una dona de vestit llarg i negre i mitges blaves, es prenia un tallat esperant que tornés l'ombra del record, el perfum deliciós d'un somni d'amor perdut.
Era cap al vespre, a l'hivern, quan la ciutat s'abriga i encén els fanals. És llavors que surten les ombres, com un estrany exèrcit d'ànimes arraulides pel fred. En aquestes circumstàncies, la noia del vestit lleuger, es va posar l'abric i va sortir al carrer. La Via Laietana separa de mala manera el barri antic, i com qui travessa un riu ràpid i profund, s'apressà a creuar la via, fins a la riba, cap a la Plaça Sant Jaume i el Carrer Ferran. A aquella hora començaven a tancar les botigues, i al mateix temps apareixia tot un bestiari i unes olors diferents. Homes oferint roses i cerveses pel carrer, escombraries amuntegades, pixats a les cantonades, captaires amb cartrons i cossos de lloguer, la van guiar pel camí conegut fins a un tercer pis del carrer hospital, sense ascensor, on s'abandonava cada nit a la sort d'unes hores arraulides. Va posar-se a llegir, sense ganes, un llibre ridícul sobre futbol, no va durar ni tres minuts a llençar-lo sobre el sofà, encara no sap ni com havia arribat a casa seva aquell llibre, o no volia recordar-ho.Unes cortines primíssimes, deixaven passar la llum, molt pobre, dels fanals. La nit s'estenia sobre la ciutat i ella, es va treure la roba, i malgrat les ferides i el fred a l'ànima, va passejar-se nua per la casa, com una deessa en el seu palau de marbre. Però la deessa tenia el cos marcat. Al cap de poca estona va sonar el telèfon. Es va posar a cuita-corrents la bata, com si qui truqués la pogués veure. El telèfon va sonar sis o set vegades, insistentment, impertinent, abans que arribés a despenjar-lo.
La noia del vestit negre que ara portava una bata tenia 38 anys i treballava amb més pena que glòria a una sabateria; els seus peus mereixien un repòs i cada dia el primer que feia quan arribava a casa era treure's les sabates. Era prima, de les que se les enduen les ventades, i una mirada entre dolça i trencada, l'amor li havia deixat aquestes nafres.Havia fet una carrera moderadament exitosa d'advocada, però el matrimoni havia trencat també aquest camí.
Una veu masculina, greu, coneguda, fosca com la nit, li va travessar l'ànima per recordar-li que l'infern no té aturador a la llar dels deixebles del terror. El seu amor trucava per recordar-li que a qualsevol hora, en qualsevol lloc podrien tornar a trobar-se. Va penjar el telèfon sense respondre. Va córrer a tancar persianes, la porta amb clau i baldó i es va replegar sota una manta, tancant-se en els seus silencis, entre sanglots. No va dormir completament en tota la nit,qualsevol petit soroll la trasbalsava.
L'endemà al matí es respirava un ambient com de postguerra al petit pis, aquell silenci que hi ha després de la lluita quan saps que no has guanyat ni perdut encara, i et preguntes el perquè del naufragi,i es va sentir falsament protegida per aquella claror, i ara sí, pels sorolls coneguts del carrer. Aquell matí tenia lliure a la feina, coses de la crisi,i havia quedat amb la Júlia a mig matí. Eren quarts d'onze i va sortir de casa.Ella, sola, fràgil com una fulla, no es podia imaginar què li esperava aquell matí, quan va obrir la porta.

Branques

2011-02-11T11:17:00.003+01:00

Perquè hauries de somriure'm
antic vent, cançó tranquil.la?
Si fossis cos, portaries aquell vestit
sublim, per despullar-te?
Si fossis esperit, voldries el poema
suau, per recordar-me?
Però ets cançó.
Per això cantes encara,
fins que l'ànima et sobrevisqui,
per deixar només pols damunt la terra?
Perquè hauries de somriure'm
antic vent, cançó tranquil.la?

Una revolta inesperada

2011-02-04T13:32:00.002+01:00

Una revolta inesperada,
com un esglai a mitjanit.
Aquest antic perfum que portes
al coll i al pit,com una nafra,
endolceix el camí polsós
d'aquesta quotidianitat,
d'un hivern ni fred ni plujós,
d'una lenta i calmada espera.
És absurd pensar en un camí
plàcid i dolç, com qui bressola
el vent, però més absurd és
encara, deixar passar el temps
i fondre's en el magma erm
de la indiferència i del pes
dels anys, arraulit per la por.
Serà un dia clar, com avui.
Per la vida, vindrà,de cop,
una revolta inesperada,
com un esglai a mitjanit.

El mar era l'horitzó

2011-01-14T09:30:00.006+01:00

Busques als calaixos algun senyal,
enmig de trofeus de barri i cendrers,
que et retorni a la platja de Ponent.
Però només hi trobes, mig buida,
una ampolla de bourbon sense missatge
i un nàufrag sense illa ni palmera.
Pel Camí Ral desfullaves el darrer pètal
de margarida, quan el poble era un gelat
de xiringuito i els teus ulls valents,
el vent que es desperta a mitja tarda.

La ciutat

2010-12-23T23:48:00.003+01:00

Serà un matí potser com el d'avui.
La senyora del cinquè primera
sortirà a l'hora habitual
a comprar el pa
i t'entretindrà al replà,
parlant del temps,
i del preu de la bombona de butà,
mentre encara et parla,
baixaràs les escales
de cargol, i li enviaràs
un adéu i sortiràs del portal
sense entretenir-te
a tancar la porta.
Et començaràs a endinsar
dins el vestit de la ciutat
que t'ha vist néixer,
i correràs com sempre,
cap a les zones més fosques
i brutes, al cap i a la fi,
les que més estimes;
com els cossos humils
que es passegen
per les cantonades.
Res més amarg tenen
els records que la recerca
dels llocs i dels petons perduts.
Fondràs aquesta angoixa
amb els glaçons d'un antic
bourbon de malta i llavors,
serà un matí potser com el d'avui
i els anys que hauran passat
seran un gra de sorra
al desert dels seus ulls.

Teories sobre la relativitat amorosa IV i final

2010-12-17T11:11:00.004+01:00

Amor

Vine! Vine i omple el teu cos
de la mel dels meus ulls,
de la sal de les meves onades.
He aturat el temps per obrir-te
pas a la cala dels antics somnis.
La cançó serà sempre eterna
al bressol del teu amor.

Home

És aquest el temps i el moment just
per estimar-te.
Ara; darrera d'aquest pins.
Ara que el temps apreta
i m'he venut l'ànima,
estripo el futur en qualsevol
corba d'aquesta fosca carretera.

Dona

Serà demà i seràs sempre amor;
avui només hi penso.
Una imatge congelada
i després els somnis
de tota una vida.
Una abraçada, només una,
em té presonera de servituds.

Terra

Mireu aquesta pols.
Sou vosaltres i el vostre amor.
El temps no importa,
us sobrevisc.
Per més amunt que voleu,
esteu lligats de peus
a la meva pell,
i els vostres horitzons
i poemes, ja son avui,
ara que escriviu,
res més que el fum
fonedís dels records.
Apreneu doncs a estimar-vos
sense presses ni miralls,
ni factures ni desconsols,
com els arbres al meu cos,
com jo a les estrelles.

2010-10-29T16:24:00.005+02:00

Escrius per no oblidar,
un cercle que mai no acaba,
la pluja sobre un mar de fulles.

Pluges

2010-10-10T15:08:00.003+02:00

Pont del riu Anoia a Martorell 10/10/2010

2010-09-22T15:23:00.002+02:00

Una petita llum reneix
cada cop que rellegeixes
els versos que una nit vas dir
sense importar-te ni conèixer
la teva joventut, perduda
la veu, de mica en mica, lenta,
com la melodia que oblides.
Però els joves només els veus
sortir dels instituts, vestits
tribalment, enduts per l'instint.
Llavors érem pell de la nit
i ara som l'ombra d'un fals tren
que ha marxat i que per fortuna
ja mai més no haurem d'agafar.
Tens les butxaques de l'abric
d'aquest hivern plenes d'esqueles.
Així s'esborren els records,
com la pluja sobre els canals
a l'antiga ciutat de Bruges.

Divide et vinces

2010-09-14T13:05:00.007+02:00

Homes i dones entren a les botigues i s'emporten tot el que poden, molt més del que necessiten, enduts pel pànic de la ciutat cremada, els saquejadors, impunes, que actuen de dia i de nit, han arrasat finalment més que no pas les flames i el terratrèmol.
Catalunya, terra de pas i de saquejadors.
Un cop feta la conquesta per part dels guanyadors de la batalla (TC, PSOE i PP), els habitants d'aquest indret es dediquen ara a tirar-se els plats pel cap; sembla que això durarà com a mínim fins el 28N i després amenacen amb altres i millors comèdies per veure qui s'erigeix en capità del vaixell.
Mentrestant a les cabanes dels conqueridors hi ha grans festes i rialles; divide et vinces; així ho han fet, i així hem caigut a la trampa fàcil i de rialla profunda, quin tip de riure es fan cada dia, quan els seus missatgers, obrers d'aquest indret pagats per ells, els hi comuniquen les nostres baralles que fan els seus esforços més lleugers.
En Laporta diu que si torna CiU ja ens podem preparar, en Duran que no és moment d' aventures, i jo penso, les aventures del Mas per aguantar-lo sí que son una de grossa..En Carretero que es reagrupa però no sap amb qui, en Puigcercós que ara diu que sí, que van en serio i que o referèndum o no hi ha pacte, i com és que no li varen posar amb en Montilla aquesta condició..? Fins aquí els del meu costat, al mig del riu, Herrrera al pedal d'una bicicleta amb tres rodes per un referèndum, escolteu, siguem seriosos, o sí o no...a l'altre costat Montilla, i la aniquilació de la C dels socialistes, "pena penita pena", i els Corbacho i Chacón, per tornar a conquerir el cinturó roig, cosa que si em deixen informar-los, els hi passarà una bona factura, els han deixat a l'atur i el mateix ministre vindrà a redimir-los..! L' Alícia...i els ciudadanos; potser la noticia que més estaré esperant durant el recompte; la seva sortida definitiva de les nostre institucions, que són més democràtiques que no pas ho han sigut ells amb el seu poble.
Heus aquí el vodevil que ens espera. Res de nou, però sí altra vegada el desgast a les nostres files, el desencant i el desencís, l'abstenció a les urnes.
Heus aquí com nosaltres mateixos malmetem i embrutem el nostre camí,ens enduem com pirates qualsevol botí cap a casa però finalment el més important i perillós no son els bens materials, ni els diners que es puguin embutxacar,cosa lamentable i altament televisiva, no, és la aniquilació total de l'esperança, la nul.la possibilitat de creure, s'han arrasat a ells mateixos.I amb ells bona part del país. De la seva moral i decència no en queda ni un trist bri, i de nit, només els udols dels llops, cada cop més a prop.

La nina dels ulls de cirera

2010-09-09T12:24:00.002+02:00

Balles amb les fulles dels arbres de la plaça
com un vent suau, com la teva veu.
Aquesta és la cançó de la nina dels ulls de cirera.
I quan els dies se t'amarin de tristesa
recorda el nostre mar tranquil
que es bressola a la cala dels teus somnis,
on les onades et portaran el meu record.

2010-09-06T12:25:00.003+02:00

Heus aquí un nou curs, o un nou setembre. Curiosament, aquest gessamí de casa comença a florir cada any a finals d'agost i tot el setembre i octubre, un xic tardà, però molt agradable, acompanyant aquest dies atrafegats i voluntariosos, plens de neteges i endreces i de renovades voluntats de ser finalment allò que no ets mai. Deixar de fumar, fer el curs d' anglès, treure més el gos, anar al gimnàs i fer el col.leccionable dels avions de la primera guerra mundial. Però res d'això resisteix l'embat de les dues primeres setmanes, i tornes a ser el mateix de sempre.
Cap propòsit triomfa a casa dels subscriptors de somnis; per sort, aviat arribarà cap d'any. I aquesta vegada sí, inflat de cava i tot bufant un espanta-sogres prometràs fidelitat a la causa i et faràs subscriptor de romanços i cançons.

Un cop d'ull

2010-07-08T12:31:00.015+02:00

M'he resistit i molt a escriure un nou article o un nou comentari que no sigui un escrit poètic, però finalment m'hi he vist obligat amb tantes coses que estan passant al nostre voltant i vet-ho aquí, la meva opinió sobre tot plegat.
En primer lloc dir que si no passa res estrany la selecció espanyola de futbol guanyarà el mundial d'aquest esport. Primer perquè tenen els millors jugadors i el millor equip i per altra banda, perquè el nivell dels rivals ha estat com a mínim fluix o molt fluix. Un dels mundials més pèssims que recordo, amb Argentina i Brasil a un nivell mai vist, sense cap equip africà contundent i en definitiva ningú que jugui a futbol més enllà d'aquests nois de la Masia que guanyaran 600.000€ (100 milions de les antigues pessetes)perquè puguin passar una mica millor aquest temps de retallades i atur general.
La veritat és que em preocupa poc el que farà aquest equip de futbol; pels patidors de sorolls, petards, i crits dir-vos que això serà a la nit del diumenge i en aquest país els dilluns es treballa, i no haurà passat res més que un castell de focs, que sí, que ens el faran petar a la cara, però no deixarà de ser un castell de focs. Dilluns nosaltres serem on som i ells també.
Una altra cosa és valorar que l´espoli no és només fiscal, com alguns tecnòcrates han volgut explicar darrerament, que també , sinó que en aquest cas és esportiu. Un capítol més de l'ocupació. Utilitzen els nostres esportistes per guanyar i a més per reafirmar-se com a única nació de tots. España somos todos. I tenen raó. Tots ells son espanyols, i fan bé d´aprofitar les seves conquestes per enriquir-se i no només econòmicament, i ara esportivament, podríem veure també el mateix a nivell artístic, i en tots els àmbits.
Paradoxalment el dia abans haurà sortit al carrer el que en queda d'aquesta nació, que no ho dubteu, és encara molt.
Hi ha algun federalista a Espanya? A Catalunya molts han caigut del cavall i els que encara avui es resisteixen ho fan per mantenir la seva poltrona.
Lamentablement la nostra visió de país es veu sovint i típicament desbordada pels condicionants partidistes i personalistes dels nostres partits i del nostres polítics.
En aquest encaix penso que ens manca equilibri, saviesa i energia. Un còctel difícil de trobar i que fins a dia d'avui no ha estat present a la nostra política. O bé pequem d'adrenalina o ens passem de curosos.
A la tardor hi haurà eleccions. A hores d'ara és el millor que ens pot passar i l`única cosa que sí està a les nostres mans. Els resultats a unes eleccions en principi, no seran retallats ni mutilats per un tribunal. El problema és que no hi ha cap candidat que tingui l'equilibri que demanava ni cap partit que estigui disposat a perdre una cadira; arribats al moment caldrà escollir i decantar-se per qui pugui portar una majoria nacional catalana, amb un govern que governi, que tregui el país d'aquesta crisi moral i econòmica i mantingui viva la flama.
I després tornar a començar.No ens els acabaran. No ho han fet en tres-cents anys...

Orenetes

2010-07-01T12:15:00.005+02:00

Corren les orenetes i no passa el vent.
Com les darreres brases d´aquest foc
que ja no saps si s'apaga o reneix.
Arran del terrat volen i xisclen
i el cor s'estreny a poc a poc.
Amb quina lentitud passa la tarda
i com s'esmunyen, veloços, els anys.
Ara és massa tard ja per escriure
noms a la sorra de la platja,
les onades es van endur
somnis i esperances. Al carrer
es fan lentes les caminades
i un intens i gairebé abusiu
olor de gardènia em retorna
als dies on l'ànima corria més
que les cames, on el paisatge
sempre era lleuger i clar,
i on els teus ulls d´oreneta
corrien i no passava el vent.

Corpus

2010-06-03T20:06:00.003+02:00

Un jardí i una plaça coneguda.
Engalanant la font,
clavells blancs i vermells,i com l´ou,
tot gira cau i s´aixeca,
al ball de la vida.

Carta a la resistència 2.0

2010-03-17T12:22:00.002+01:00

Carta a la resistència:

El dia 25 d´abril Martorell decidirà.

Però Martorell ja ha decidit emprendre el camí, i només això ja és un èxit.
Sovint ens queixem que a aquest poble li manca cohesió, esperit col•lectiu i decisió;
però Martorell ha dit que vol decidir. És aquest un fet de maduresa i d´aprenentatge, el viatge que fa un infant i un jove cap a la maduresa, on aprèn que cal decidir, que cal optar per alguna cosa. La tria és quelcom que va inherent a la transformació i a la llibertat. Algú que mai no tria,que mai no pren partit, que mai no es decideix, no arribarà mai a un estat ple, madur i lliure.

La independència és possible i només depèn de nosaltres. No tenim altre camí.
Volem fer d´estat i a la vegada hem de fer campanya.
Amb quines armes i amb quin exèrcit comptem? I més encara, contra quin exèrcit ens enfrontem?
Fent una comparativa fàcil diria que no deixem de ser els Maquis i que ens enfrontem a un exèrcit enorme, que utilitza la guerra bruta, l´espionatge i la infiltració en les nostres files. No tenim exèrcit, i actuem com uns guerrillers,sovint massa mesells, cosa que no està malament per anar resistint.
Donem un cop i ràpidament ens hem d´amagar, ens persegueixen i ens donen per acabats, desinflen la nostra moral per provocar desercions, i ens deixen sense provisions. I nosaltres mentrestant, amagats a les trinxeres i a les muntanyes fins al proper cop. Que hauria de ser millor, més decidit, més concret i que els hi faci més mal. Serà un bon moment. El dia 25 d´abril serà un gran dia. No ho dubteu. Estaran refiats.

Aquells que arreu del país, però especialment aquí al nostre poble, s´han omplert la boca de participació ciutadana, de que cal preguntar al poble, ara que tenen la oportunitat d´opinar sobre el que és realment transcendent i sobirà, ara es tapen els ulls i miren cap a un altre lloc. A partir d´ara, ja ningú els creurà. El seu retrat a la història no quedarà reeixit, el seu sentit de la democràcia estret i partidista fa encara la nostra lluita més gran i el nostre èxit més rotund. I els qui ens han donat suport, ara tenen la oportunitat de donar una passa endavant, no els deixarem sols, la seva tebior només els faria anar contra els seus propis compromisos i contra la seva natura.

Que la societat civil s´hagi avançat als polítics és quelcom preocupant, i diu molt de la anormalitat que vivim. Fins que no hi hagi un debat i una presa de posició de cada partit, i per tant una campanya pel sí i una pel no, això no deixarà de ser una guerra de vaixells de paper, molt ben feta, això sí, en la que nosaltres posem els vaixells i la banyera i al final arriben ells i treuen el tap de l´aigua i ens diuen, "nens, a sopar...".
A les properes eleccions al Parlament hi haurà algun partit que tindrà en el seu programa el dret a decidir i la convocatòria d´un referèndum a nivell nacional?
Si és així,haurem guanyat la partida.

Passi el que passi el dia 25 d´abril, el dia 26, continuarem treballant per la llibertat del nostre país, ningú no ens prendrà aquest somni.

Vida

2010-02-07T20:17:00.003+01:00

Escric sobre totes les coses bones,
un camí d´alzines i unes brases.
Escric sobre tot allò que estimo
una llar i un amor.
Escric sobre tot allò
que mai no es perdrà.
I mentres pugui escriuré
d´aquestes i no altres coses.

Dolcissimo sospiro

2010-02-03T14:55:00.002+01:00

2010-01-12T12:08:00.002+01:00

Ara escolta aquella cançó que et reconforta,
entre el cel i l´infern
el camí polsós de la vida; això ja ho saps.
Escolta aquella cançó que et reconforta,
no tinc altre remei ni altre verí,
la mateixa música, com el cavall a les venes.

2010-01-01T09:06:00.003+01:00

2009-12-10T10:20:00.001+01:00

El vostre temps ha arribat.
Va, estigueu animades
que ja us ha arribat l´hora.
Aquest és el vostre poema,
aquest parla de vosaltres.

Martorell

2009-11-26T12:44:00.003+01:00

La transformació que està vivint Martorell d´ençà fa dos anys és com a mínim remarcable, i m´atreviria a dir que històrica i legítima; i m´explicaré.
Martorell, com tot el Baix Llobregat havia patit, i pateix encara per ser al costat pobre de Barcelona, sense Banca ni Caixa,era una comarca pagesa, en contraposició amb el Vallès on Terrassa i Sabadell formen un "cluster" econòmic molt potent, cosa que repercuteix directament en el desenvolupament de la comarca a tots els nivells, social, empresarial, d´innovació, cultural etc; només cal passejar-se per aquestes ciutats i comprovar-ho. Penso que per altra banda , això és excel.lent pel País.
Però tornant al Baix Llobregat i després del torn de les poblacions del pur Baix, Gavà, Viladecans, St.Boi etc, que han tingut un recolzament polític de primer nivell per ser si més no, poblacions habitables i amb algun interès, que no ho eren, han patit també una transformació radical, a nivell de carrer amb noves i novíssimes infraestructures i amb un rentat d´imatge radical.
El canvi que deia històric i legitim, el vull explicar a través de les sensacions que he tingut en els anys que fa que tinc la sort de poder viure-hi.
Tothom em preguntava com és que anava a viure a Martorell, un poble lleig, deixat , ple de fabricotes, a sota mateix de l´AP7...la resposta era una de senzilla que ara no ve a tomb, però la que sí que puc dir és que en tot allò hi havia part de raó; però tanmateix veia una responsabilitat compartida en tot aquest argumentari.
Travessat pels ferrocarrils de la Generalitat, la Renfe, l´Ave, l´autopista, l´autovia, la nacional II, amb múltiples connexions cap als pobles veïns, Terrassa, Igualada etc, i amb dos rius pel mig, es presenta un escenari dificultós per construir una unitat forta i cohesionada.
I és aquí on entra la legitimitat d´una reforma, totalment merescuda. A Martorell fa anys que paguen aquest estrip, inevitable ja des de temps dels Romans i d´abans, i ara potser és l´hora que entre tots paguem una nova cara, un lifting seriós i rigurós de tota una zona degradada.
I és històrica, ja que aquest és un punt de partida per rellançar el que hauria de ser la capital d´aquesta sub-comarca, anomeneu-la com vulgueu, que mira a Montserrat, que comença al congost que fa el Llobregat i té tota una plana fins a Montserrat, amb pobles i viles que no tenen res a veure amb els del baix.
Ara un cop netejada la cara i havent apostat per la renovació, caldrà omplir de contingut aquest espai, dinamitzar-lo, fer-lo atractiu pels futurs martorellencs i agradable pels qui hi vivim.

Camí de la independència

2009-09-16T09:23:00.007+02:00

El llarg camí cap a la independència, que hi ha qui diu que ha començat aquest cap de setmana a Arenys i que jo penso que aviat farà 300 anys que va començar, pateix de tant en tant cops, batzegades, davallades, corredisses, èxits i derrotes...

L´anàlisi dels últims fets, dels darrers dies i setmanes, està abastament realitzat i era força previsible. Hem aclarit qui és qui i hem posat els polítics, altra vegada contra les cordes, també els mitjans de comunicació; diuen que el debat de la independència no està a societat i no és trancendent...doncs sort d´això...!

Avui toca el debat de Política general al Parlament. I he aguantat en Mas i les respostes del President Montilla, però quan ha sortit a parlar el portaveu del PSc Iceta, el debat , si és que tenia algun interès, ha perdut tot el seu sentit. Absolutament lamentable, encara que esperable.

Afortunadament, després ha intervingut Puigcercós, i la cosa ha millorat notòriament. Ha dit que hem arribat a una cruïlla, a un final d´etapa, i comparteixo amb ell aquesta anàlisi. Però malgrat això em passegen múltiples dubtes i poques esperances.
Els dubtes passen per les properes eleccions, els seus resultats i els posteriors pactes.

Res fa pensar que si el tripartit suma no continuaran per aquest camí obscur i sense sortida,pel camí de la poltrona, seguint portant Catalunya cap a la destrucció i cap al silenci. Tampoc tinc cap certesa que si no sumen, CIU i ERC siguin capaços de fer govern, sobretot per l´egoisme i per les baralles cainianes a que ens tenen acostumats, entre germans, i entre aquells qui, malgrat les diferències, són els únics que poden pactar per fer avançar Catalunya en les llibertats.

Puigcercós i Mas, sereu capaços si el País us dóna una majoria clara, de portar-nos al camí de la independència?

2009-08-16T00:15:00.003+02:00

S´espera una bona música aquesta nit,
com aquelles que fèiem abans.
Ja ho saps, uns bons acords i una bona veu.
Rescatarem l´antiga melodia, aquella que
acaba tranquil.la i suau sense massa estridències
ni pretensions, com un passeig lleuger
vora els rius dels teus secrets.

Presentació del llibre "El temps de les engrunes"

2009-06-25T12:12:00.002+02:00

Aquest divendres tindrà lloc la presentació a Martorell del llibre "El temps de les engrunes". L´acte tindrà lloc a l´auditori Joan Cererols del centre cultural a les 21h. Hi haurà la participació del filòleg Antoni-Joan Pons, així com la lectura d´alguns poemes del llibre i alguna sorpresa musical..

Si voleu i podeu venir, estaré encantat de poder-vos saludar personalment.

"He mort el llop, he mort el llop.."

2009-06-15T18:31:00.008+02:00

Tots els partits polítics tenen els seus bufons; aquells que surten a dir una gracieta o un improperi o a intentar atiar el foc i a posar-se amb els altres partits, etc...a vegades n´hi ha més d´un a cada partit. Molt sovint això recau en la figura dels seus portaveus o dels seus ja coneguts caps de campanya...homes com Iceta, Zaragoza, Vendrell, Ridao, Madí...ICV menja a part en això dels bufons també...

I ara, diuen , després de temps i temps:vindrà el finançament! Per a uns serà , ja ho veureu un gran aconteixement, una fita com mai s´haurà assolit, altres hi posaràn la amargor i altres xiularàn tot veient passar coloms; qui dia passa, legislatura empeny...

Bé, de fet no és d´aquests homes que enterboleixen la vista que volia escriure, però com que tenen el dò d´alterar la convivència i les relacions normals, doncs ha caigut un principi d´aquesta manera.

El problema del finançament no és la xifra, que tothom la veurà com voldrà, i no hi patiu que ens la faran entrar amb calçador o amb embut, dues formes que ja coneixem, el problema, és el continu i reiterat incompliment de l´estatut, una llei orgànica aprovada en referèmdum, mutilada per nosaltres mateixos, però que és la que tenim, i aquesta llei se la passen pel folre i aquí no hi ha ningú que s´aixequi de la cadira, ningú que doni un cop de puny a la taula, ningú que digui per aquí no passarem..!!

Els uns per maldat, altres per incompetència, altres per impotència; i entre tots estem portant el nostre país a la aniquilació, a una situació molt pitjor que la dels anys setanta o vuitanta, ja que almenys llavors encara hi havia esperança.

Avui vindrà el nostre salvador a innaugurar la nova terminal de l´aeroport del Prat, aquell qui promet recolzar el nostre estatut i aquell qui ens defensa del malvat PP que no és res més que la seva mateixa cara però amb pell de xai...i el llop és entre nosaltres, però on ets Manelic?

Memòria

2009-05-28T13:34:00.003+02:00

Ahir estava tranquil, podeu preguntar a l´Àirum, i segur de la victòria. Després, el partit. Els nervis normals d´un match d´importància; després el cava i els coets.
Però avui estic emocionat. Un pessigolleig constant em belluga per tot.
El Barça és molt més que un equip, fins i tot més que aquest, probablement el millor que hem tingut mai. El Barça és un himne i és el pare i els germans, és la família i és no sopar per una derrota.
Quan vaig néixer, el Barça va guanyar la lliga i després van passar deu anys sense guanyar- la i n´havien passat catorze...de copes d´Europa no en parlem..tres en un centenar d´anys...si uns colors i un esperit han pogut sobreviure a tantes derrotes, a tants himnes trencats és que perviu en la memòria i en les entranyes de les mares, és que és la cançó que canta un poble que pot viure derrotat però que té memòria, fins que un dia s´alça victoriós, tranquil i lleuger, segur de tenir la raó, de conèixer el camí de pedres que l´ha portat fins a la victòria.
Als herois avui tots els honors, totes les flors i càntics. Per nosaltres un record inesborrable i un tros més de memòria per explicar als fills, i als fills dels nostres fills...
La mare canta l´himne; ja ets a casa, i et braçoles lentament. Dins teu no ho saps encara, teixeixes el fil indestructible de la memòria, l´únic país real i segur on et podràs recolzar quan els temps tornin a ser difícils..

"El temps de les engrunes"

2009-05-13T20:31:00.004+02:00

Aquest divendres dia 15 de maig a les 21:30 tindrà lloc la presentació del llibre "El temps de les engrunes". L´acte es farà a l´antic escorxador de Begues. Si ho voleu, estaré encantat de poder saludar-vos personalment.

Darrer Cant d´Orfeu

2009-02-25T09:16:00.002+01:00

De mica en mica repasses els anys.

Tens tot el temps en un flascó,

l´essència del teu camí.

A l´Avern adorms altre cop Caront,

i passes amb la barca a l´altra riba.

Aquest no és el país dels morts,

el teu Hades és la memòria

i arrisques la tornada per rescatar un record.

De mica en mica repasses els anys.

No cal fer la llista d´errors i dissorts;

qui l´acabaria? Prefereixes, no et caldrà cap llista,

recobrar un somriure i una mirada,

el bell esguard tranquil que tot ho podia,

i corres, l´ànima encara pot,

cap als jardins del bell paradís.

De mica en mica repasses els anys

i la cançó es fa més dolça,

has tingut fortuna; amor, llar i llavors,

i l´inseparable desig de felicitat

que tot ho envolta, el primer brot

de primavera que ara tens a les mans

i que defensaràs fins a l´últim alè.

2009-02-20T16:35:00.001+01:00

El camí d´alzines i roures és allà mateix.
On sovint la calor resseca fins les arrels
i on la mirada es perd enllà de l´alta muntanya.
Vine ànima a recollir la memòria.
Al vespre, a recer, encendrem el nou foc.

2009-02-19T15:31:00.004+01:00

Aquest és un hivern llarg, com feia anys.

No especialment fred, però sí lent.

A la plaça li falta escalf

i la gent s´apressa.

Li costa deixar pas a la primavera.

Tot té encara un curs pausat,

com ara un Adagio de Telemann.

Després, vindrà

el temps de la sang i la fruita,

la gran cascada de vida

que negarà tot aquest antic paisatge,

que malgrat els anys, encara et sorprèn,

i et deixaràs endur per aquest tempo.

Després de tot, saps que ja no tornarà

el temps de les flors al teu cos,

i et gronxes en els amples i dolços

records de la teva primavera.

L´hivern s´allarga, respira el silenci

nineta dolça, i que aquest cant et porti

les últimes tardes d´aquest temps daurat.

2009-02-17T22:04:00.004+01:00

Has tornat a aquelles tardes daurades

d´espigons i gelat de llimona.

Has tornat a escoltar caragols

de mar, salabror i bicicleta.

Aquest glop de jovenesa et reconforta.

Però assegut al sofà

només beus whisky i records.

2009-02-15T21:36:00.005+01:00

Després, un cop beguda l´última copa,
aquella que és activa,
un viatge, un regal i una mirada.
Entre les ombres de tants arbres caiguts
arrelen nous records. Cap silenci ni distància
serà tan perenne com els ulls del Paradís.

Floriran els cirerers

2009-02-15T19:11:00.003+01:00

Aquesta nova felicitat que cavalca de nit

escriu una dolça bellesa, un gust suau,

melodia i cançó ; l´illa dels somnis perduts,

on és ampla la mirada i on al teu pas

floriran els cirerers.

2009-02-10T01:12:00.002+01:00

Després sabràs qui és l´ocell i quina és la flor, després.

Ara si vols pots viure en aquesta ignorància,

que sempre és feliç i ruca.

2009-02-08T00:48:00.004+01:00

Dolç hivern

dolça calma.

Dolços llavis

dolça esperança.

Etern camí

d´ulls infinits.

Etern camí

d´estels de plata.

2009-02-03T00:55:00.002+01:00

Aquesta subtil elegància que et persegueix

esmicola tot el que al teu voltant és petitesa i vulgaritat.

Suau somriure, esvelt esguard, ulls de lluna.

L´escorça dels anys et fa encara més profunda i plena

la mirada.

Messi, Guardiola, Laporta

2009-02-01T23:08:00.003+01:00

Crec que no exagero si dic que amb Lionel Messi estem davant d´uns dels millors jugadors de la història del món, només em fan dubtar la seva joventut i un entorn una mica incert i argentí.
Si els anys li donen salud i força i bones companyies es podrà convertir en un dels mites del futbol, si al seu voltant el barça és capaç de vestir-hi un gran equip, pot fer la millor època d´èxits i títols de tota la història blaugrana, en aquesta linea de futur caldrà apuntar els noms de Cesc Fàbregas, un lateral esquerre, un porter, i un davanter golejador. (Quasi res...).
És doncs un jugador que ell sol pot canviar el signe d´un partit, també l ànim del propi equip i només de veure´l la por al rival i en molts casos l´admiració de les aficions contràries..
Josep Guardiola, ha sabut transmetre treball, sacrifici i respecte a grans jugadors, ha posat força i tècnica al mig del camp i si no se li pugen a les barbes després dels gairebé segurs èxits d´aquesta temporada, podrà fer d´aquest equip un grup irresistible, atractiu, de gran futbol i disposat sempre a guanyar. Venen temps de festa i de gaudir de l´espectacle del futbol, i afortunadament i malgrat els socis barcelonistes que varen votar en contra del president, tindrem un home al capdavant de tot plegat que exerceix de president i que sí, té el nivell intel.lectual, personal i moral i la catalanitat, per exercir aquesta responsabilitat.

Conservar

2009-01-29T14:15:00.004+01:00

Si hi ha una cosa que incomoda als ecologistes són els fets meteorològics severs, quan la natura es mostra sense més. És llavors, quan ens quedem sense aigua, sense llum, sense calefacció, sense transports públics etc que es veuen empresonats, i sovint, i com hem vist últimament en donen les culpes als meteoròlegs i després als Ajuntaments..tot per espolsar-se les responsabilitats, si és que en tenen, i no actuar per arranjar tot el desgavell.

Els ecologistes conservacionistes de paisatge i de deixar-ho tot com està ara es veuen impotents. Caldrà tallar milers d´arbres, els caiguts i els que estan a punt de fer-ho sobre persones o bens materials, el dia que et cau un arbre a sobre la teulada i has tingut la sort d´explicar-ho veus les coses de diferent manera. Si fóssim realment conservacionistes i ho deixessim tot en mans de la natura, ara mateix no hauríem de tocar ni un arbre, i quan vingués l´estiu al primer foc, tot el baix Llobregat seria una pira.

L´home i la natura van fent els paisatges, per exemple tots els marges que es van fer per plantar-hi arbres o vinyes, i que avui tenim a la majoria dels nostres pobles. Els arbres tenen malalties, envelleixen i moren, com els humans; a Martorell hi ha més de 4.000 arbres plantats per l´home..

Tornar enrere ja no és possible, i anar endavant només ho poden fer els valents.
Les coses canvien, i el món també, el planeta viu i nosaltres posant-lo en una llauna de conserves no farem res més que tenir un data de caducitat a molt anys però caducitat al cap i a la fi.

Tanquem la paradeta..

2009-01-29T09:18:00.004+01:00

El greu problema del tripartit, i pitjor encara del país és que no tenim consellers "professionals", excepte potser un parell, Treserres i Castells.
En qualsevol govern de Pujol, faria temps que el conseller d´interior hauria estat cessat, però com que el conseller Saura és el cap també del partit ICV el president Montilla no pot destituir-lo ja que això suposaria una greu crisi de govern.
I així anem fent. El tripartit està mal fet, mal pensat i només serveix l´interès d´una minoria, el mateix PSC ho acabarà pagant, ERC ja ho hem vist i ICV va d´error en error, d´estirabot en estirabot...mentrestant ni tenim finançament ni es veu el final del túnel d´aquesta crisi econòmica ni ai! tampoc l´oposició dona senyals de vida, ni d´unitat...
Pleguem?

2009-01-16T09:53:00.003+01:00

Ara ha estat el vodka.

Com pots beure tant i no ser el general Yaroslavsky?.

T´has tornat a acabar l´ampolla, mira que ets pesat.!

Cinc bars enllà de casa, has deixat la ginebra.

Si tornes, no truquis a la porta, jo vaig a dormir que demà tinc feina.

Ara que no em veu, sóc a casa, conec on amaga el whisky de malta,

aquest cop li buido la caixa.

Últimes engrunes

2009-01-15T16:09:00.003+01:00

Ha arribat el temps de les engrunes.

Intentaràs, sense èxit, recollir-ne algunes

per reconstruir no saps quin camí.

Repassaràs acuradament totes i cada una de les

teves nocturnes errades, ja no ets ni

tan sols absència ni oblit.

Deixaràs la veu, esmicolada esperança,i hauràs

de fer drecera, pel temps que has perdut,

pel temps que t´ha enlluernat

només amb un mirall,

només amb una flor perduda

que com sempre, altra vegada,

et fa recular per posseir-la.

Ha arribat el temps de les engrunes.

No intentis recollir del fang

ni el vi ni la flama,

seran per sempre la copa

amarga, el rostre esquerp d´un viatge

que ara acaba.

2009-01-15T14:11:00.002+01:00

Sempre em sorprens, bellesa, arribant quan ja no t´espero

enmig de la pols, a l´hora tardana, elegant i dolça, aire

d´arrels profundes, angoixa i llar de les flors que naixeran.

Carta

2009-01-09T16:36:00.008+01:00

Benvolgut;

has vist aquesta pluja d´hivern?

Per aquí, ja ho saps, poden passar tres trens alhora,

però també passen els núvols, i els dies.

Les brases ja son cendres i jo a casa, còmodament

assegut vora el radiador i la música, i en el record

el teu esguard, veig com passa el temps a mida

que s´acosta, silent, el llarg comiat.

Han estat moltes les absències

i més encara les derrotes.

Recordes aquell camp on jugàvem?

Des d´una porteria no es veia l´altra..

sovint jugàvem contra la boira, després

varen venir tots aquells afanys per conquerir

un món que crèiem nostre

els himnes i les nits a tomba oberta...

Ja ho saps, després

han vingut tots els anys de criança

de llar i d´agendes,

de misteris i d´oblits,

el temps de les tardes de diumenge

llargues, bogada i blog...

Diuen que han fet una placeta nova,

algun d´aquells bancs

potser que el reservem

no et sembla, per quan ens expliquem

aquestes i altres històries.

Ja ho saps, la lírica em perd

i millor que ho fem asseguts.

P.S. Recorda de portar les fotografies

dels propers trenta anys..

m´anirà bé per fer una mica de

memòria.

Gener

2009-01-03T12:44:00.003+01:00

Aquest és el temps de l´espera, del repòs i del silenci.

Et tancaràs a casa i com aquests til.lers del carrer,

esperaràs que de nou el sol et faci ric de verd;

ara ets un cos despullat, l´esquelet d´aquest hivern.

Ara seu i reposa, aquest és el temps que et cal,

caduca melangia que tot ho escampes,l´eterna cançó

que els dies grisos t´omple d´una trista esperança.

Cavalcada a Martorell i II

2009-01-02T21:44:00.004+01:00

Recordo el temps de les obres a casa com un temps d´enrenou i d´algunes molèsties però de moltes esperances i amb ganes, recordo i sempre és així que havien d´acabar un dia però que les obres sempre s´allarguen..també recordo clarament com volia deixar-ho tot arreglat i endreçat perquè hi naixeria la nostra filla, i també com per rebre les primeres visites volíem tenir la casa polida.
La política municipal s´entén i té sentit si es veu com la pròpia, com el que voldries per casa teva, per proximitat i estimació a allò més proper.
És així que aquest son temps d´enrenou per les obres d´arranjament del cas antic però també d´il.lusió per veure finalment el poble antic endreçat, i el termini de finalització de les obres era abans de Nadal, les obres s´allarguen aquí i a la Xina..Ara Martorell té una bona oportunitat de treure el nas i en aquest cas tot el cos per una cosa bona, més enllà de les fàbriques, dels fums, dels cotxes i del soroll existeix un Martorell alegre, un Martorell dinàmic i ple de gent amb ganes de fer bé les coses. És aquí on entra el patronat de la Cavalcada i on aquest any gràcies a les gestions personals d´una càrrec de l´Ajuntament s´ha fet possible, una propaganda i una finestra al món, impagable amb diners, una hora de TV.
Jo estic orgullós de la gent que ho ha fet possible i no tinc cap dubte de l`èxit de l´operació i com quan rebo visites extraordinàries, escombro i preparo un bon àpat, ara Martorell es posa a punt per entrar a casa de centenars de milers de catalans i els hi mostrarem allò de bo que tenim, la nostra gent, la nostra il.lusió per una festa tan arrelada i l´esforç de molta gent per tirar-ho endavant! Ningú no ens trencarà aquest somni, som a les portes d´una jornada històrica.
Sovint he parlat sobre les petiteses d´aquest meu poble, però aquesta aventura és pròpia de valents i de la gent que no te por a un lloc ample, a les novetats, als canvis..

Aquests ulls tan nets

aquest somriure clar.

Matí de Reis, al cel obert

corredisses, crits i rialles,

potser un cavall o una nina

l´abraçada del pare

i els canalons de l´àvia.

Un regal tan ample

la teva veu tan dolça

matí de Reis..

Silenci

2008-12-30T22:57:00.002+01:00

Una neu lenta i silenciosa aquesta nit;

li escau, no trobes? una música de Shumann..

Aquest és el país on reposen les il.lusions.

2008-12-25T12:41:00.000+01:00

2008-12-25T12:28:00.000+01:00

2008-12-08T11:08:00.002+01:00

Alguns llops envolten el poble,

també sobrevolen carronyaires,

corren pels racons grups de rates

i es troben tots a les clavegueres,

estranys companys de viatge

per viure de les despulles.

Donem-els-hi aquella carcanada

i que es matin entre ells...!

La nostra és la festa

de la civilització i de la cultura.

Cavalcada

2008-12-05T11:15:00.002+01:00

Tot i que ja porto alguns anys vivint a un poble, com que n´he passat més a Barcelona no em deixen de sorprendre encara aquest tics de petitesa, aquests comentaris que fan realment que un poble es faci encara més petit.
Enguany, com ja he explicat en un altre post TV3 farà la retransmissió de la cavalcada de Reis en directe des de Martorell, els qui ho heu llegit sabeu que pronosticava polèmica i ja la tenim aquí.
Oportunistes, desacreditadors, gent sense miraments i encara més, curts de mires i professionals de posar pals a les rodes, s´encarreguen d´enrarir l´ambient d´aquesta festa, polititzant-la fins i tot, i mentint. Fer-ho en política em sembla malament però per ells va el pollastre però fer-ho a la festa dels nens, per l´arribada del Reis a casa nostra és on es veu realment la talla d´aquesta genteta.
Per un cop, Martorell apareixerà a totes les llars del país no pel peatge, o els embussos, no per la Seat o els expedients, no per la Solvai o la contaminació, sortirà per veure els nostres fills, els nostres nens i nenes, les seves cares i els seus somriures, per la màgia d´una nit única.
Les queixes venen de si la cavalcada no passa per tots el barris ni per davant de cada casa.
La distància real física que hi ha entre la Plaça portal d´Anoia que és on hi haurà el final i l´entrega de cartes, i posem per cas la plaça Frederic Duran no és més llarga que la de cinc o sis pomes de l´eixample,.. algú de Barcelona se li acudiria no anar a veure els reis si passessin pel passeig d Gràcia -gran via i ell visques a, posem per cas Borrell-gran Via? S´hi va a peu, i son 20 minuts, altres diuen que aniran a un altre poble per veure-ho millor,altres es queixen que no s´hi cabrà. Certament estarem apretats, i així ho espero, per un dia ens podrem trobar gent de totes les edats junts a la Vila i estarem d´acord, els tres Reis de l´Orient son els nostres.
I després durant la nit un cop tots siguem adormits, repartiran alegries i joies, i com que ells ho saben i ho veuen tot també sabran a qui els hi hauran de portar carbó...

Novembre

2008-12-04T09:34:00.002+01:00

Arraulida esperança dels teus ulls.

Ensolques encara un camí entelat

lluny d´aquestes llums de Nadal.

Ni els teus ídols et salven,

malagraïts ja no profetitzen,

i el vent, massa vent encara,

glaça l´últim alè de cançó.

Derrota

2008-12-03T00:05:00.003+01:00

Aquesta és la terra erma que deixes als teus fills,

el país sense horitzó ni casa on has viscut

i pel qual ja no lluites, has preferit un governador

a un capità i a sota la teva cadira comptes milers d´euros

i un somni trencat ja per sempre.

No viurem cap somni ni cap esperança

serem només el record

i qualsevol ponent s´ens endurà,

ningú plorarà la nostra absència,

alleugerits, nosaltres mateixos

de no ser esclaus,

celebrarem la conquesta definitiva.

Nit

2008-12-01T16:32:00.002+01:00

Una presència que no esperaves

ho canvia tot.

Aquells carrers grisos , de taulades vermelles

i de dinars a les escales.

La neu ja ha arribat a Utrecht

i el vent, massa vent,

no em porta cap cançó.

Al Celler

2008-11-20T13:53:00.002+01:00

Aquí el cartell que amablement han fet els del Celler de Can Sadurní per anunciar la propera actuació de Súnion. Soparem, i després cantarem cançons acompanyats de vells amics i esperem de nous.

Torracollons

2008-11-18T22:42:00.004+01:00

Tot el carrer ple de fulles,

la feina de recollir-les.

Una oportunitat o

un problema.

Entre tanta pols

s´ofega aquest poble

més aviat caduc

mentre tots el bressolem

per no tocar res,

d´immòbil es mor.

Però vindrà l´aire,

nova gent, noves cares,

cap dels aquí presents.

I aixecaran la nova

casa.

Cavalcada

2008-11-13T12:17:00.002+01:00

Aquest any a Martorell estem de sort, els reis ens portaran la transmissió en directe per TV3 de la cavalcada des de Martorell a tot el país. Jo diria que és un fet històric i que cal aprofitar al màxim, gaudim-lo!

Com en els darrers anys els Reis apareixeran a traves del Pont del diable i també com en els darrers la coral del poble cantarà nadales just abans d´aquest moment, aquest any a més a més amb la participació de la coral infantil, que de segur donarà encara un toc més brillant, més joiós a l´acte.

Com que la televisió té unes demandes concretes de temps , de localitzacions i d´infraestructura aquest any es faran algunes modificacions respecte al traçat i a la durada del mateix.

Convertir l´antiga carretera NII al seu pas per la Vila en el carrer gran de la cavalcada, on s´hi aplegaran centenars de famílies serà doblement emotiu i espectacular.

Fins aquest any la cavalcada recorria una infinitat de carrers del poble antic i del nou, cosa que no és operativa per la TV ni per la manca de públic, de fervor en alguns trams..De fet, jo que vinc de Barcelona, crec que ningú no entendria fer la cavalcada pel Barri d´Horta o per la Zona Franca..els centres històrics estan per això i Martorell no en pot ser una excepció. Espero que la fórmula sigui exitosa i que en propers anys continuï, per crear hàbit i tradició.

Com que aquesta és una mesura impopular , ja que tothom vol que els reis passin per davant de casa seva, m´atreveixo a proposar algunes mesures per facilitar l´accés de la gent a la gran festa.

En primer lloc un servei de bus gratuït que connecti punts estratègics dels barris amb el centre històric des de dues hores abans de l´arribada dels reis, també hi cabrien els trenets turístics. Òbviament una informació clara i detallada de la impossibilitat d´accedir amb cotxe a la zona a partir de dues hores abans de l´acte. Per fer agradable l´espera, música en directe i animació pels carrers; de fet hauria de ser un autèntic "dia sense cotxes"..Bé, només son idees per engrandir la festa i fer-la agradable per tothom.

L´èxit ara ha estat del patronat que porta tants anys fent una tasca meravellosa i de l´Ajuntament que ha sabut aprofitar aquesta feina del poble per vendre-la, promocionar el poble amb un gran spot de gairebé una hora ( impagable) i posar Martorell més a prop de la gent, més a prop de la il.lusió i de la màgia dels Tres Reis d´Orient.

Yes we can. I

2008-11-06T16:01:00.004+01:00

Reprenent l´última frase del meu darrer comentari i per si algú s´ha volgut apuntar a un carro guanyador a les eleccions dels EUA, el guanyador, Obama és un home de Fe, d´esperança i de llibertat.
No en sabem res dels EUA o gairebé res i ens posem a fer conjectures i apostem per un candidat o altre i preferentment del cantó republicà.
Una de les coses que he vist amb més satisfacció i enveja han estat les reaccions i els posats d´ambdós presidenciables després de conèixer els resultats. En primer lloc la serenor, fins i tot la serietat a la cara d´Obama i el seu discurs gens triomfalista, " serà un camí llarg i difícil..."tocant de peus a terra, el senador McCain amb gratitud als seus i amb gran dignitat i respecte, felicitant al vencedor, posant-se al servei del país, sense fer cap mena de contuberni, retret, ni intentant tergiversar els resultats electorals (veure socialistes catalans) i és que el president dels EUA mereix un respecte per tothom, i d´això per les nostres contrades no en sobra.
És ben cert que els sistema electoral americà és molt més diferent del nostre, aquell molt més llarg, però potser caldria prendre´n nota. Primer s´escull un candidat de cada partit i després el president entre ells. Per un moment he pensat que si mai canviés de país aquest seria on voldria anar.
El partit republicà i el futur president dels EUA tenen d´esquerres el que jo puc tenir de plataforma atòmica, és a dir res, i negar això és negar una evidència als EUA; els anti americans ara s´amorren al president Obama i el Zapatero espera tanda per esmorzar xurros amb ell, però les coses als EUA son més serioses i li costarà, de fet ja ha dit una frase.."seremos el aliado fiel.."i és que no es pot anar tot sol pel món...

La nova religió

2008-11-05T10:52:00.003+01:00

Avui en dia, els músics i els artistes en general, vivim millor que mai, en tinc una gran certesa i mirant enrere ho podem comprovar. També els comerciants, avui en dia dits botiguers, viuen millor que mai.De fet tothom del primer món viu millor que mai.

El comerç ha estat sempre la base sobre el que s´ha fonamentat Europa; des de l´antiga Grècia als Romans, i de l´edat mitja fins ara, i això cal veure-ho per tenir present cap a on anem i quins poden ser els passos correctes per sortir d´aquesta crisi real i tele visada.

La manera que estic convençut que no és la bona és la de deixar-ho tot en mans dels governs, un mercat socialista ens portaria cap a una dictadura i a l´uniformalització; tampoc es pot anar enrere en el temps i tornar a les cavernes, a l´intercanvi sense mes, a la desaparició industrial, el feudalisme ja fa temps que per sort, fins i tot del qui defensen aquestes posicions, va desaparèixer. Això ens portaria al desmantellament en poc temps de l´estat del benestar, entès com a sanitat i educació , pensions i subsidi d´atur, i quina cara farien quan no pugessin anar al metge o a l´escola, els seus avis no cobressin la pensió ni els aturats el seu subsidi..? Realment crec que no s´ho han plantejat, en el fons saben que no guanyaran mai i per això es permeten unes idees tan retrogrades i inversemblants.

No tinc la solució, perquè la solució en definitiva és al mateix mercat, és a dir en mans de la gent i la gent decideix si compra o ven, en llibertat.

A l´inici d´aquest comentari m´he referit a la vida del artistes..

Qui paga l´art? O l´artista viu de l´aire i es menja les muses?

Un pas enrere significa el mal viure o la desaparició de molts de nosaltres vivint de fer el que fem.

Una civilització avançada pren més força i més valor quan aquesta està fonamentada sobre uns pilars sòlids de cultura i de Fe.

La Fe ja l´hem perduda i la cultura s´hi no és a base d´esforç d´empreses desapareixeria en llibertat, només quedaria la del govern.

Quantes obres no s´han pogut portar a terme sinó gràcies als privats?

Itàlia al renaixement n´és un exemple, i Catalunya a la renaixença una altre, fixem-nos en els dos mots renaixença i renaixement, tornar a néixer, dos períodes que econòmicament favorables i en pau, per uns moments pletòrics en l´art a Europa.

La nova religió ens vol imposar l´uniforme del socialisme, ni Fe ni esperança ni llibertat.

Tots Sants

2008-11-05T09:44:00.002+01:00

De sobte truquen a la porta.

Baixes les escales de pedra d´una revolada

i obres la porta del carrer,

no hi ha ningú..

A fora el dia és gris i amb regust de dilluns,

entens que has perdut la partida,

ningú truca a la porta per portar-te unes flors,

"le temps des lilas et le temps des roses

avec nostre amour est mort à jamais"

i et tanques a casa.

Després de tot quin altre viatge et queda

que no sigui el del retorn?

Així, apostes per començar a entonar

l´antiga melodia que havies oblidat,

després dels primers compassos recordes

perfectament l´olor i el gust de cada nota,

la lletra et diu que ets més record que futur,

i això, malgrat tot, et reconforta.

La mesquinesa del diable

2008-10-28T14:18:00.003+01:00

El cor gasiu i mesquí que avança de nit

entre la foscor, entre les branques dels arbres,

aprofitant el teu descans, el teu repòs a casa,

és el mateix que sovint et trobes i et nega la paraula,

ni vol disculpes ni les dóna, del mateix gust del vinagre,

de la mateixa olor que la fel, el seu alè de venjança cavalca de matinada,

no reposa ni espera, no pregunta ni escolta, només crida el seu nom

i com una muntanya retruny l´eco mil i una vegades..

-"sóc jo, sóc jo" diu el cor perdut.."la mesquinesa del diable.."

respon l´eco de la muntanya.

Tan enlairat i superb ni se n´adona que està envoltat del no-res,

de falsedat i hipocresia, la més gran de les solituds

li cau cada matí a sobre i el seu poder

no va més enllà dels voltors i les rates.

És l´esca on s´encenen totes les pors

el glop amarg de ràbia i impotència.

Serà per sempre més la llavor del verí, l´ombra del diable.

El cor del diable

2008-10-27T09:07:00.003+01:00

Hi ha un lloc on l´home es converteix en desferra, en una autèntica escòria, en el més llunyà possible de pel que va ser creat, renegat ja no te punt de retorn.
Fa uns dies vaig veure un tros d´un reportatge sobre gent que es dedica a insultar, a amenaçar i si cal assassinar, a sou, a tan la peça, a tan l´espant i l´insult. Realment és lamentable i em va semblar fastigós veure i escoltar aquella gent com ho deia tan fredament, tan normalment com anar a buscar el pa. Quin crim mes aberrant. Però darrera d´aquest encara hi ha un cuc més fastigós, encara és possible trobar algú més esclau, més impotent, covard i ruc, el qui el paga.
Hi ha persones que paguen a altres per assassinar, per pegar, espantar i insultar..el seu grau de covardia arriba a aquest punt.
Com deuen ser els ulls de qui paga per això? Com deu viure amb els seus fills?
Un pot morir assassinat, ser insultat o pegat i vexat, però la vida de qui paga per això o ho fa sense més no es pot dir vida, és el mes semblant a l´infern on cremen totes aquelles ànimes que atempten contra l´essència de la vida. No tindran descans ni repòs, de nit no dormiran i de dia els perseguiran els ulls de les seves víctimes.

De sobte reps una trucada, ho dic per experiència i aquella veu falsa com el seu cor et fa escriure això. No em farà quedar-me a casa ni deixar de dir les coses que penso ni com les penso, ni encara menys deixaré de ser feliç al voltant dels qui estimo.

.."assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.."

Quo vadis Unió?

2008-10-20T00:00:00.005+02:00

La sociovergència o com mantenir el país anestesiat i adormit el màxim de temps possible.

Des d´una òptica de partit que està a l´oposició i que vol governar, proposar a un temps indefinit de les eleccions la unió amb el teu màxim adversari per formar un govern a dos, em sembla si més no una tàctica dubtosa. Segueixo pensant que CiU continua pensant massa encara a curta mirada, només en els errors del tripartit, que n´ha tingut i molts i no en com recuperar el milió de vots que li donarien la majoria, pensar com pensa unió és de partit petit que només aspira a la regidoria de joventut, quan realment haurien d´estar en marxa per tornar a tenir una majoria per governar sols. Després de les eleccions ja es veurà, però abans, ja presentar-se com a perdedors? i pel país, ai las! No em vull imaginar un efecte adormidora millor que aquest...la sociovergència...Crec que molts dels electors d´ambdós partits això ja no s´ho empassarien, se n´han empassat de grossos però gripaus d´aquesta mida..?

Unió no desitja La casa gran del catalanisme i prefereix pactar amb els socialistes. I a la vista de tot plegat crec que prefereix una caseta a prop de la Moncloa..

Retorn

2008-10-16T13:21:00.005+02:00

Ara sí. Finalment s´han conjurat els estels i Súnion tornarà a la música. I encara que aquest cop en format de butxaca podrem cantar les cançons que ens agraden i compartir-les amb amics vells i nous. Serà, com no, a Begues, al Celler de can Sadurní, el dissabte 29 de novembre, sopar i concert.

Estem acabant de perfilar el repertori i encara no us puc avançar res però evidentment es basarà en la música que ens diu alguna cosa i que intentarem transmetre-la tan bé com podrem

Aviat us donarem altres detalls.

"Súnion! T´evocaré de lluny amb un crit d´alegria..."

Perelada

2008-10-14T00:51:00.003+02:00

Una bellesa extrema, la dolçor inesperada, una xerrada curta i un horitzó ample.
El mar on s´adormen totes les nits els meus somnis i la veu que recullen les teves onades.
Potser no és per mi aquest regal, segurament, però encara t´espero ho saps?

Més tard, recorreré els teus turmells, a la recerca d´aquests dies promesos.

Científic d´estar per casa

2008-10-07T16:10:00.005+02:00

Si tot va com ha d´anar, com preveuen els mapes i pronostiquen els més entesos que no pas jo, aquesta setmana tindrem aigua, i podria ser que en tinguéssim a vessar.

No es pot considerar això una notícia massa inesperada o sorprenent tanmateix la tardor ens porta gairebé cada any alguns aiguats, en forma de llevantada o gregalada, la noticia seria que ens diguessin que no hi ha possibilitat de pluja, que la no tornarà a ploure, això, malgrat els esforços de conservacionistes i ecologistes no passarà, és a dir que malgrat tot, plourà, omplirem els pantans, hi haurà bolets per qui en vulgui anar a caçar i posarem a prova els sistemes de depuradores...

El nostre riu farà honor al seu nom i baixarà vermellós, i després, tornarà la calma.

Cap crisi no ho ha canviat això, cap guerra, cap home; al cap i a la fi, l´home desapareixerà del planeta abans que aquest de l´univers.

Elogi d´internet

2008-09-29T11:00:00.003+02:00

De les coses més amables que passen al voltant d´aquest mon de blogs, és la de retrobar antics companys, amics, estimats mestres que escriuen i que ara gràcies a això d´Internet retrobes amb una il.lusió inusitada, amb emoció si cal.

He retrobat algú amb qui estudiàvem junts al conservatori, a un antic mestre, del qual sempre en tinc un record immillorable i constant, sembla ahir que jugàvem a voleibol...!

A vegades he parlat del mal que hi ha a Internet, però avui toca parlar del bé que m´ha fet i ens fa a molts; i no dic jo que potser és com la vida mateixa? Hi ha gent per tot...

Internet ens ha permès això i moltes altres coses bones.

La violència, la maldat, l´odi, la intolerància ja existien abans i ara, a qualsevol cantonada, pels carrers i per les cases.

4-3-3 al calaix

2008-09-14T19:41:00.005+02:00

Com que de futbol i de política tothom en parla i tothom en sap no seré menys i donades les circumstàncies que de política ja n´he parlat prou, faré de comentarista de futbol..

Vull parlar avui, buscar les raons del fet que el Barça no tingui mes triomfs, mes títols a les seves vitrines.

El soci del Barça és molt senyor i vol que el seu equip jugui un futbol bonic, de toc, a l´atac i que a mes, guanyi tots els partits.. Una passada enrere al camp nou d´un jugador del mig camp es converteix si el marcador no és favorable en mes de dos gols, en xiulets segurs, en inseguretat.

El famós 4-3-3 amb tres jugadors al davant i sobretot només tres al mig camp ens porta sempre a patir, a les corredisses, als gols de pissarrí, la inferioritat numèrica ens fa dèbils i encara que normalment la categoria tècnica dels jugadors, supleix l´esforç físic, tenir un o dos jugadors menys al mig camp és definitiu, sovint els nostres rivals quan juguen al Camp Nou utilitzen un 4-5-1 i la acumulació de gent fa molt difícil l´obtenció de gols fàcils i clars.

En la meva opinió el 4-3-3 ens ha fet perdre almenys un parell de copes d´Europa i algunes lligues, no hi ha ningú que jugui així, i avui en dia, o tens els millors jugadors i en la millor forma o aquest sistema es converteix en una trampa per a ratolins...

Aquest any el Barça s´ha reforçat bé i amb força a la defensa i al mig del camp, cosa que està molt bé, però no a la davantera, on des de la marxa de Larssonn que no tenim un davanter de gol segur a la banqueta, capaç de rematar pilotes penjades o recollir els rebots dels finals del partit..com que aquest any ja no tenim jugadors únics, de gran talent, descomptant en Messi, ens hem posat en mans del bloc, del grup de jugadors, cosa que jo celebro, però el sistema no ens ajuda a compactar-nos ni a anar agafant confiança; malauradament hem començat malament i el crèdit de l´entrenador i dels jugadors s´esgota, els rivals ens coneixen els defectes i nosaltres podem caure aviat en el desànim, típic del culé..

Lamentablement hem vist durant l´Europeu un Xavi impressionant, com mai l´hem vist al Barça i un bon Iniesta, i tot degut al sistema, amb cinc centrecampistes i un sol atacant...Amb Heny perdut encara i Eto´o lluny de la forma ens costarà molt i molt començar a guanyar, per poder guanyar crèdit...

Proposo un equip amb Valdés, Alves-Piqué-Puyol-Aidal, Keita-Toure-Xavi-Iniesta, Messi i Eto´o

A l´espera d´extrems reals i d´un davanter centre real el 4-3-3 pot quedar al calaix i a pregar que no tinguem lesions i que la sort estigui una mica mes del nostre costat...

12 de setembre

2008-09-13T23:15:00.004+02:00

Diu la llegenda que els catalans després de cada derrota ens hem posat a treballar, i que és per això que encara existim, que encara hi som com a nació.

Vist així, potser seria convenient parar atenció tan als resultats com a l´esforç emprat per millorar, per anar endavant.

Els resultats han estat i encara son relativament pobres en els aspectes culturals de llengua i de reconeixement internacional però son força millors en els aspectes econòmics, de cohesió social i de benestar i de pau. És evident doncs que aquest benestar ha anat en detriment de les reivindicacions nacionals, a la gent no li ha interessat i ha preferit omplir la caixa. Si mirem el cas Irlandès veurem totes aquestes diferències, tots aquest punts a l´l'inrevés; una greu crisis econòmica, una des estructuració social i una lluita armada i com una balança , això els ha portat a una llibertat nova. Son casos diferents, diferents cultures i no em dedicaré ara a fer comparacions.

L´esforç emprat ha esta molt gran i encara continuarà així; sobretot de les persones anònimes, de les famílies, de les mares i els pares, dels que no claudiquen.

La nostra història continua i només cal que ens creguem que podem escriure-la nosaltres mateixos perquè d´una vegada sigui la nostra.

Massa sovint penso que ens perdem en debats nominalistes, en batalles partidistes, en petits grupuscles, personalismes, en els de tenir ministres i en els maximalistes, els de dretes i els d´esquerres i els de mes a l´esquerra, i així perdem totes les forces i l´enemic està content i cada dia més fort de saber-nos dèbils, desunits i sense capità...

11 de setembre

2008-09-09T12:57:00.004+02:00

Aquest dies recordo especialment com el meu pare ens portava a les manifestacions de la Diada, jo a coll i be amb els meus germans, veies tota aquella munió de senyeres, de gent..quan es veien a venir les garrotades, ens conduïa pels carrers del raval fins a la ronda St.Antoni i cap a casa..en recordo una especialment, a l´entrada de la Via Laietana, el meu pare va rebre amb crits de botifler, botiflers! una gent amb banderes vermelles. Eren els del PSC. El seu llarg camí de vida d´esquena a Catalunya havia començat llavors i encara continua.
El meu pare em va ensenyar a estimar el País i a conèixer qui som nosaltres i qui son ells; d´ençà d´aquell dia que mai mes no ho he dubtat.

Ara ells preparen la festa de la rosa i nosaltres pengem la Senyera.

Teló

2008-07-22T10:03:00.003+02:00

Hem acabat el curs amb els dos cors que tinc la sort de dirigir, i ho hem fet de forma semblant, amb molta alegria i amb passió per la música. Han estat dos bons concerts i des d´aquí agraeixo aquest moments únics, les veus i l´entrega desinteressada.

Ha estat un any on hem treballat molt, a cops difícil però sempre amb un objectiu clar.

Finalment el treball, el rigor i l´esforç s´han imposat, també la participació, les ganes i una munió de coses que totes juntes no se com fan que cada veu sumi, i entre totes un sol batec i un sol cor.

Ara és el moment d´encarar els nous reptes, d´agafar forces i de trobar si cal nous mecanismes, noves tècniques, nous al·licients pels propers concerts, unes properes temporades que desitjo siguin com les darreres..

Bon estiu cantaires i fins al setembre!

Unitat

2008-06-27T23:08:00.003+02:00

És ben cert que el futbol ens fa oblidar els temes importants i reals de la societat, sovint, és el barça qui ens fa creure que les victòries son mes que victòries i que encara que sovint realment ha fet d´ambaixador i exèrcit del país que no governem, en realitat ens feia oblidar la profunda tragèdia i la realitat; no som amos de casa nostra i mes ben dit encara, tenim els veïns a casa instal.lats i ens diuen com ho hem de fer...
És per això que he arribat a la conclusió que se m´en repixa si la selecció espanyola guanya l´europeu, que surtin cotxes amb la bandera espanyola a celebrar-ho pel poble, els clàxons i els petards, com si en volen reunir 200.000 a la plaça de Catalunya..
La cosa real serà quan poguem reunir 3.000.000 milions a favor de la nostra causa, sense pors ni passats, només amb visió de futur i d´horitzó ample d´esperança.
les agressions cap al nostre País i cap a la nostra llengua , vegeu i llegiu el Manifiesto por la lengua común, son de tal magnitud que si no fos perquè la paraula és desagradable podríem parlar i dir que son una declaració de guerra, una mes, constants en 300 anys; en 300 anys no han tingut prou temps per eliminar-la ni a la llengua ni a una realitat diferenciada, ni per absorbir-nos en el magma espanyol..Qualsevol agressió sempre té una resposta, qualsevol imposició tindrà la seva resposta, potser no directa, però sí de combat continu, imparable, incessant fins a la fi.
Crec que estem en un punt gairebé definitiu, a un punt sense retorn, per allà on ens ataquen és per on ens farem mes forts.
L´exemple d´Euskadi en aquest cas, el d´un president incorruptible al davant d´una idea i del suport de les forces del seu govern(PNB-EA-EB)+EHAK tirarà endavant el referèndum a Euskadi; que en prenguin nota els nostres partits catalans, tots, els uns, els altres i els que es debaten a entrar al parlament, només així es podrà vèncer.

esfèrica

2008-06-25T14:09:00.004+02:00

Com que Itàlia ha cantat però en una direcció equivocada, podríem dir que desafinada, i com que no em guanyaré la vida de profeta deixo que la Gianna Nannini segueixi cantant i que els russos facin el que mes els hi convingui...

Que canti Itàlia...

2008-06-18T12:28:00.003+02:00

Tot esperant Itàlia...petit homenatge previ, a la seva música a la seva "finezza" i a la seva llum...

Els falsos profetes d´internet

2008-06-16T10:19:00.003+02:00

Des de sempre aquest ha estat un país de lletraferits, d´escriptors d´estar per casa i de poetes aficionats, i com a exemple jo mateix.
Amb la revolució d´Internet aquest fet encara ha agafat més relleu, tothom pot tenir una web, un bloc, un espai per escriure i opinar i comentar sobre noticies, etc..en definitiva un mon sense límits ni fi.
A Martorell hi ha una web de notícies del poble, amb seccions com ara articles d´opinió, cartes al director etc..
En el seu moment el desgavell, el nivell d´insults i cosa ordinària va ser tan alt que els administradors varen prendre la decisió d´anular la possibilitat de comentaris en les notícies dels partits polítics..curiosament aquest clima lamentable sempre es produïa en ocasió de noticies polítiques i no en espais sobre el lleure, la cultura i altres que s´estan portant a terme actualment...En general el nivell dels articles d´opinió és baix o molt baix exceptuant un parell d´articulistes, però sovint encara és mes baix el nivell dels comentaris, esbiaixats i tendenciosos.
A un altre nivell també a internet hi ha un nivell molt més baix que és el que directament insulta, es mofa, penja fotografies falsificades, fa acudits menyspreables i que en definitiva es tira a sobre la merda que vol criticar. Aquests bloc, aquestes webs haurien de ser legals, podrien ser denunciables, qui està darrera de tot plegat?...crec que trobaríem connexions divertides si mes no, com que en diem la xarxa, estic segur que les connexions, els nusos de la xarxa a Martorell no sumarien gaires mes de 50 persones.
En l´era de les comunicacions el mes difícil és saber destriar entre tanta porqueria i veure on és la realitat i a on comença la falsedat amagada darrera d´un ordinador.

Quina llauna de conserves...!

2008-06-13T10:41:00.002+02:00

Diuen que la cultura és d´esquerres. També diuen que els conservadors son de dretes. No crec que Bach fos molt d´esquerres, ni R.Strauss, ni R.Llull i resulta que els més conservacionistes de tots els trobem en associacions de conserves de patrimoni, de natura, de tradicions....
Quina gran contradicció...
Quan el tripartit d´esquerres va pujar al govern, en la seva primera etapa, hi havia molts literats, artistes, i gent de la "cultura" al darrera, fins i tot en plataformes i amb molta il.lusió, ja que el President Maragall representava aquest canvi, aquesta nova sensibilitat respecte a la cultura, que certament era la germana pobre en molts anys dels governs del president Pujol, si mes no a nivell estètic, encara que després es va comprovar que no en les accions.
És així com es van fregar les mans i és així com van caure del burro en poc temps, veient que "els seus" finalment tampoc no els hi donaven res del que ells cercaven. I cercaven la menjadora, el que allunya l´artista de l´art, la conselleria, la secretaria i un tan cada mes.
El descontentament va ser fort, provocat en part per la consellera, i així van anar caient totes les il.lusions. Després ha vingut el segon tripartit, ens agrada repetir de tot, i finalment un encert, el conseller Treserras, per posar una mica d´ordre i senderi a la casa cultural...
Les millors obres d´art han sortit sempre de l´individu, de l´extrem interior de l´artista, en solitari, del seu treball i no han tingut mai res a veure amb les subvencions ni tan sols amb el reconeixement públic a l´època i en tenim molts exemples de les dues coses, d´artistes que han passat misèries i que no han estat reconeguts fins anys després de la seva mort...en el seu moment els artistes depenien de bisbes i reis, després d´empresaris, ara toca esperar que el govern afluixi la mosca...i no diuen que l´individualisme és de dretes..?
Viure de l´art i de la cultura en aquest país és un privilegi i una sort, manin les dretes les esquerres o les del mig.

Comiat sine die II

2008-06-10T13:14:00.002+02:00

Va ser més o menys com ara.

Era juny, encara que més càlid.

Si fa no fa com ara, flors i bullici

als carrers, i una rosa

i la sang a borbollades.

Era el juny de no sé quin any

i tanmateix com ara.

Comiat sine die I

2008-06-10T12:40:00.002+02:00

La nina que es gronxava al porxo

ja és la dona que empeny el cotxet.

Lentament passen els dies i ràpid els anys.

Vivim en la secreta melodia dels nostres

records, els antics acords que ens acompanyen,

i un petit silenci, el jardí amagat.

Ara escrius com sempre, alguns versos i

deixes per més endavant

l´últim glop amarg de vida.

Madrid 2016

2008-06-05T14:26:00.002+02:00

Dono la meva signatura per Madrid 2016 i no m´he tornat boig o potser sí degut a una sordesa persistent que pateixo...!

La raó és clara i senzilla, us imagineu la cerimònia d´inauguració, la desfilada de les diferents delegacions i federacions internacionals? sí..? doncs penseu en com seria que davant dels ulls de la reialesa i dels seus plors (versus Barcelona92´) entrés a l´estadi de la peineta la representació catalana...quina millor estrena no us podeu imaginar...?

Ei! La meva signatura té validesa únicament si es compleix aquesta condició que acabo de detallar...

Aquells que anaven despullats...

2008-06-04T14:19:00.003+02:00

He estat veient una estona el ple del Parlament de Catalunya, en les intervencions del diputat Domingo i les respostes per part d´en Carod-Rovira. Parlaven de cooperació internacional i de com es gasten els diners a Catalunya etc...
La veritat és que cada vegada que veig algú de Ciutadans al Parlament s´em regira l´estomac i no hi puc fer més; és una gent que voldrien aniquilar la llibertat de Catalunya, començant per impedir que el Parlament i el govern facin lliurement el que l´estatut marca.
Per ells només hi ha un govern i un parlament i això de Catalunya no és res més que un divertimento.
Totes i cada una de les seves intervencions estan dirigides per això, en definitiva, l´odi a la pròpia mare, cosa contra natura, i que comporta greus trastorns mentals.
Cada vegada que aquesta colla intervenen al parlament tinc ganes que algun diputat s´aixequi i els hi digui-"senyors, no ens insulteu més, no ens insulteu!!"..encara que el millor potser és que com bé deia en Carod aquesta llei la van aprovar per 132 vots a favor i 3 en contra...i que de fet, quan ells parlaven, potser quedaven a tot estirar sis persones a l´hemicicle...

Ofici

2008-05-30T01:21:00.004+02:00

Has guanyat tots els diners

dient la teva veritat.

Potser és mentida,

però ni la casa

ni aquest cotxe tan potent

ni les ulleres de sol

no et serveixen

per enganyar-me.

Quina misèria més ample

tot l´or i gens de plata,

quina vergonya tant gran,

al teu pas cretí, la suor dels humils.

Maig del 2008

2008-05-30T00:55:00.002+02:00

Et creus superior i immortal.

Aferrat al teu ordinador

no tens ni déu ni fe.

Has parlat amb algú a milers de

quilòmetres, que ni tan sols coneixes.

La teva rialla sorneguera

et delata, els cucs es freguen les mans

amb el tip que et fas de "gominoles".

Sense pàtria ni bandera

ni cel ni infern, pots tenir quatre pares

però, tu no ho saps encara,

tindràs algun fill que et desemmascari

de tanta falsedat, de tanta façana.

I llavors veurem l´infant que encara ets

l´home que juga a la "playstation"

i ni tan sols es reconeix quan es mira al mirall.

En qualsevol revolt t´estimbaràs

després de sortir d´aquell "after"

que mai més no obrirà.

Deixeu que acabin la feina

2008-05-30T00:09:00.003+02:00

Vagi per endavant que no sóc soci del barça, però sí que en sóc un seguidor acèrrim, esportivament i encara més socialment, per mi ser del barça va més enllà dels resultats de l´equip de futbol, de les temporades dolentes, dels jugadors o d´un partit. És per això que malgrat que no pago la meva quota em permeto opinar, de fet crec que el que ha fet gran aquest club no son els seus cent mil socis sinó els milions d´afeccionats d´arreu.
Som un club totalment desmemoriat, de mirada curta i de record de l´últim gol.
Ara podria ser que prosperés una moció de censura presentada per un soci que fins fa quinze dies era un desconegut, avui en dia encara ho és, totalment legítima i estatutària però penso que totalment desproporcionada i fora de temps.
És cert que la junta actual va presentar també una moció de censura, que tampoc vaig entendre, encara que el moment era totalment diferent. I aquí és on demano una mica de memòria per part del soci, recordem on érem els anys de Gaspar i els últims de Núñez, el club en crisi econòmica , esportiva, social, sense model de club i sense cultura de país. Va entrar una junta nova, va revolucionar el club, el va salvar de la crisis econòmica, va tornar a posar l´equip a primer nivell europeu, guanyant la Copa d´Europa, la segona en 100 anys...i dues lligues espanyoles, que haurien d´haver estat quatre sinó fos per culpa dels jugadors. I aquí és on jo veig la autèntica xacres del club. Estem en mans d´uns nois, amb les butxaques plenes, que van tenir dos anys d´èxits i d´aclamacions populars i que els dos últims anys s´han dedicat a viure de rentes i a fer la viu viu. La directiva no hi pot fer res, quan els jugadors es posen d´esquena està perduda.
És cert que s´han fet coses malament, especialment crec en el tema de les seccions de basquet i de handbol, totalment desconegudes per part d´una directiva molt futbolera però poc avesada a anar al Palau, o gens. També, quan els resultats no han sigut bons, el president ha tingut gestos poc encertats i potser no s´han pres algunes mesures correctores. Però malgrat això, estem disposats a trencar el que ha esta un club governat per gent professional, preparada, que tenen un bon discurs, català i clar, modern, actual i sense rèmores del passat?
Ens volem tornar a posar en mans de Rosells? Juan Rosell o Sandro Rosell, que ens il.lusionarà amb algun crack brasiler que durarà un any abans no conegui tots els bars i discoteques de Castelldefels i de Sitges? O en mans del primer per tornar a espanyolitzar el club...?
Em faria soci només per recolzar Jan Laporta en aquest dos últims anys que li resten de mandat. Deixem treballar a la junta, deixem entrenar en Guardiola, que puguin refer un nou equip i després, en tot cas , segur que deixaran el club en millor estat de com el van trobar ells.

Maig del 68

2008-05-29T13:02:00.003+02:00

Calla, calla d´una vegada!

Per un cop, un de sol

fes-me cas, calla i escolta.

Perquè parles per parlar?

No ets res més que un fals

profeta. Els teus sermons

no valen ni per la Missa de

vuit. Ja cal que et calcis

per aquest camí que dius

et quedaràs tu i el teu discurs

de hippie adormit, atrotinat,

sense lluna ni cove.

Fang

2008-05-29T12:50:00.004+02:00

Primer de tot el silenci.

T´esberles la mirada
només per un esglai de sang
ets capaç de veure del bassal,
com un gos, t´ajups

i la sed et guanya.

Després potser cantaràs.

Ecofacile

2008-05-28T11:27:00.002+02:00

El ridícul més espantós a nivell polític dels últims temps l´estan fent els qui s´anomenen ecologistes, és una cosa de no dir, de declaracions i contradeclaracions, d´avui plou i a veure què passa i demà serà un altre dia. S´han fet les coses malament i ara es malbaraten molt milions d´euros.
Hi ha una cosa bona en tot això que ha passat, i és que el govern actual que sempre es queixava que CIU depenia de Madrid i sempre estava pidolant, ara que son tant amics, han vist que depenen d´ells i encara més, de tanta amistat i cordialitat Zapaterista, hi ha l´abraçada d l´ós! I els hi prenen el pèl, el número, es baixen els pantalons, ofereixen imatges lamentables de desgovern i de des encontre dins el mateix govern, però la menjadora el cotxe oficial i els canapès mantenen el tripartit en plena forma, ara ja no és el dragon kan, ara no hi ni drac ni raó de ser, si fins hi tot enyorem en Maragall!
Però tornem al tema. Els ecologistes no volen transvasar aigua, no volen fer noves carreteres, volen tancar les nuclears, no volen embrutar el paisatge amb eòliques, no volen fer nous edificis ni que siguin protegits...
Els romans i al nostre poble en tenim un exemple clar, ja feien ponts per unir, carreteres i aqüeductes per portar l´aigua; algú coneix algun ecologista que no begui l´aigua que es traspassa del ter o Llobregat, que no tingui cotxe, que no encengui el llum o no tingui casa...?
També és molt curiós veure què diuen quan governen i què diuen quan estan a l´oposició.
S´acosten temps divertits oi...?

2008-05-16T10:45:00.002+02:00

Ja no recordes gaires noms.

Et costa aprendre´t fins i tot

la llista del súper, t´han canviat el lloc

dels licors i això sol et desconcerta.

Per fer un vol, surts a la terrassa,

les surfínies i els geranis t´enlluernen.

Enmig de tanta vida el teu cos malalt

i brut, més aviat destorba.

Destil.lats

2008-05-15T14:01:00.006+02:00

Només queda un cul a l´ampolla de bourbon.

Has tornat a beure massa i intentes arribar

fins al llit, amb prou feines et pots treure la roba i

la habitació és un torn que no s´atura

entre tanta gent, el mirall on et veus

mai no s´apiada de tu, tens la cara plena

de nafres, fa dies que no veus el sol

i encara intentes dissimular-ho amb cremes i sals.

La teva vida ja no val ni un ral.

Carta

2008-05-14T18:11:00.003+02:00

La teva mirada clavada

i després de tants anys encara

aquell record i la sorpresa

de recuperar-lo,

allà on era.

Com aquell vent suau a la platja que

t´agrada i alhora fa que t´hagis d´abrigar.

L´alè inesborrable del teu somriure

com una flor que no es marceix

com l´aroma suau a la teva pell.

No escric res de nou, ja ho sé;

però sí que és veritat i això sol

ja em fa més dolça l´espera.

Avui

2008-05-13T22:25:00.003+02:00

T´has acabat el conyac gairebé sense sed,
ara reposes al sofà.
És lenta la melodia que ahir et semblava
enèrgica.
La son t´ha acompanyat tot el dia
res no et distreu i finalment t´estires i dorms.

Potser demà serà com ahir.

Demà

2008-05-13T00:55:00.003+02:00

De sobte, et gronxa aquella melangia
que no recordaves,
el seu llaç infinit
t´acompanyarà tota la vida.

T´esquiva altre cop, com sempre,
l´eterna bellesa del seu udol;
i després de néixer, escrius
aquestes paraules i et deixes endur
per mil veus que et diuen
que els vostres ulls mai no es miraran.

Demà escriuràs millor i més serè...

Alenar

2008-05-09T01:21:00.001+02:00

El sol, que no surti avui,

i que tornin els estels;

que jo t´he de mester a prop

per jugar amb els teus cabells.

......................

Maria del Mar Bonet

Aigua

2008-05-07T22:37:00.002+02:00

Sembla que finalment tindrem una situació de llevant que ens portarà força aigua a tot el país, potser seran dos dies de pluges continuades, que podrien sumar 100lm2 o més en alguns llocs i això serà una gran notícia, per tots. Si tot va bé pot ser que fins a finals de més tinguem alguna altre entrada forta de pluges, cosa que ens permetria passar l´estiu més tranquils, amb els boscos més humits i les reserves d´aigua més plenes.
La pregunta serà; els nostres audaços dirigents tripartits quan vegin tal quantitat d´aigua trucaran urgentment al ministerio demanant que aturin la remesa de canonades?
-Con el ministerio por favor, que se nos ha puesto a llover...!