Autocrítica

L´autocrítica és avui en dia una opció poc valorada i poc usada i encara menys feta pública.

Crec que després d´alguna desfeta, cercar les culpes en altri, ignorar les pròpies i no fer una crítica en positiu de cara a poder en un futur canviar la sort és un error.

La crítica i l´anàlisi és el camí que et pot tornar a portar a l´èxit, l´autocomplaença, el mira que guapos que som però ens han pres la joguina és el que porta inevitablement a tornar a repetir un fracàs.

Ahir vaig anar a la presentació d´un llibre d´en David Madí amb la presència a part del mateix autor, del salvador Sostres i d´en Joan Capdevila.

Sembla ser que és un llibre on hi trobarem interioritats de les campanyes electorals i una gran claredat en l´exposició. Després del típic autobombo habitual i per altra banda llògic dels presentadors del llibre, en David Madí va intervenir per desgranar-lo una miqueta, la veritat és que m´adormia una mica però no va aconseguir que sortir de l´acte amb ganes de comprar el llibre i sí amb una sensació de que el cap de campanya de CIU només veu o diu les brosses a l´ull de l´adversari.
Que a les dues últimes eleccions ha guanyat CIU tothom ho sap i que no governen també, que els pactes han estat foscos i obscurs també i que hi ha una certa decadència volguda, pel trist paper moral i espiritual del govern també, però no es pot estar tota la vida plorant ni amb lamentacions.

Algú al final va preguntar per Kosovo, però la gran pregunta seria, com és que CIU ha perdut gairebé 400.000 vots en 11 anys? dels 1.320.00 del 95 als 935.756 del 2006? i encara més i en positiu, s´ha plantejat el director de campanya de CIU com recuperar-los i així no s´haurà de lamentar de pactes, sopars d´amagat, conxorxes i altres misteris esotèrics...? Aquesta és la clau i no una altra, recuperar 400.000 vots.