Domèstic II

Potser ha arribat el moment
de no amagar-se més,
de dir-te tot el que en penso de tu;
mai no he cregut en la teva feina,
ni en la teva força, molt humil,
tot sigui dit de passada,
ni en la teva utilitat.
Per tota la casa sento els teus
errors, la teva incapacitat
per treure ni un bri
d´olor i quan més soroll
fas més et voldria lluny
profeta xuclador!
Tot el que penso de tu és això i
molt més i ara que t´has canviat el nom,
ja no ets un extractor sinó una
campana decorativa,
potser li´n faràs millor honor.
Ah! I no és res personal...