Després d´acceptar la derrota i el fracàs dels partits catalans nacionals, cal intentar aportar solucions i possibles accions a portar a terme, dir d´entrada que totes elles em semblen a hores d´ara difícils o gairebé impossibles ; però després d´una derrota només podem aixecar-nos i tornar-hi.
Penso que el nacionalisme català té una manca de líders, ens falta gent preparada, ens falta gent nova i decidida, fresca. Ens falten assesors d´imatge i ens sobren filòsofs i teòrics com jo. Ens falten campanyes i gent, liders i cervells.
Lamentablement no estic convençut de tenir aquestes figures, més fàcil em sembla poder fer millors campanyes en un futur, la campanya d´ERC feta per l´estudi de Bassat ha estat un nyap i CIU, malgrat l´intent de modernització li manca encara una bona empenta.
Després haurem de provar de refer els ponts entre les dues ribes i entre el que no van votar; està clar que les minories conten i donen pluralitat però el que ara ens cal és trobar la fórmula per aculular forces, aglutinar esforços i treure´n rèdid polític pel país deixant a banda els personalismes i les disputes entre partits.
La notícia a totes les radios espanyoles era , a part de la victoria del PSOE, la caiguda dels nacionalismes i dels partits minoritaris, això alegra i molt lñes seves ànimes, els hi dona pau. Mentrestant nosaltres ens discutirem en baralles fraternals, entre partist i intro partits. La nostra divisió els fa forts, i el nostre silenci els hi donarà la veu.
ERC ha perdut l´aposta per sumar gent del PSC, ara hauran de decidir què és el que volen fer a partir d´ara, ser un satèl.lit del PSC tipus ICV o tornar a engrandir-se; així com què és el que els hi espera en un congrés, en una assamblea realment perillosa.
CIU ha de decidir si en té prou amb aquest troset escarrancit del pastís, si vol tornar a recuperar el timó i els vots que ha anat perdent pel camí.
Crec que les persones mai no són imprescindibles per dur a bon port el vaixell però sí que és important quines són, aquesta és i podrà ser la diferència.
Penso que el nacionalisme català té una manca de líders, ens falta gent preparada, ens falta gent nova i decidida, fresca. Ens falten assesors d´imatge i ens sobren filòsofs i teòrics com jo. Ens falten campanyes i gent, liders i cervells.
Lamentablement no estic convençut de tenir aquestes figures, més fàcil em sembla poder fer millors campanyes en un futur, la campanya d´ERC feta per l´estudi de Bassat ha estat un nyap i CIU, malgrat l´intent de modernització li manca encara una bona empenta.
Després haurem de provar de refer els ponts entre les dues ribes i entre el que no van votar; està clar que les minories conten i donen pluralitat però el que ara ens cal és trobar la fórmula per aculular forces, aglutinar esforços i treure´n rèdid polític pel país deixant a banda els personalismes i les disputes entre partits.
La notícia a totes les radios espanyoles era , a part de la victoria del PSOE, la caiguda dels nacionalismes i dels partits minoritaris, això alegra i molt lñes seves ànimes, els hi dona pau. Mentrestant nosaltres ens discutirem en baralles fraternals, entre partist i intro partits. La nostra divisió els fa forts, i el nostre silenci els hi donarà la veu.
ERC ha perdut l´aposta per sumar gent del PSC, ara hauran de decidir què és el que volen fer a partir d´ara, ser un satèl.lit del PSC tipus ICV o tornar a engrandir-se; així com què és el que els hi espera en un congrés, en una assamblea realment perillosa.
CIU ha de decidir si en té prou amb aquest troset escarrancit del pastís, si vol tornar a recuperar el timó i els vots que ha anat perdent pel camí.
Crec que les persones mai no són imprescindibles per dur a bon port el vaixell però sí que és important quines són, aquesta és i podrà ser la diferència.
1 comentari:
Bona reflexió! Llàstima que a Catalunya no n'aprenem, i quan sembla que comencem a tenir una mica clar cap on volem anar, ens tornem a enfonsar en lluites internes i discussions estèrils. Començo a pensar que no estem preparats per anar sols...
Publica un comentari a l'entrada