Comiat avançat a Frank Rijkaard

Tot fa pensar que l´entrador del barça deixarà de ser-ho en poc temps. La propera temporada tindrem nou entrenador. Frank Rijkaard va arribar al barça en silenci i amb molts interrogants, va estar a punt de saltar a mitja temporada, però amb l´arribava de Davids es va fer una segona volta fantàstica, després dues lligues i una copa d´Europa, la segona en mes de cent anys d´història del club.

Després han vingut dos anys de dificultats on s´han regalat dues lligues, sobretot la primera sense motius raonables, i aquesta darrera, amb uns fitxatges crec força encertats, marcada per les lesions i per greus problemes personals al vestidor.

I ara és l´època de canvis, i el més fàcil serà prescindir de l´entrenador, però qui fa els gols, qui arriba tard als entrenaments o no s´hi presenta...? Rijkaard ha intentat tapar tots els problemes del vestidor a dins i sempre ha protegit els jugadors, quan moltes vegades l´han posat als peus dels cavalls i ha estat el primer a auto-inculpar-se i a demanar responsabilitat i treball, treball i rigor, però molts dels jugadors ja no estan per això. Segurament molts d´ells també deixaran el club. El barça es caracteritza per unes ganes de fer foc, de cremar-ho tot, de revolució, i així ens ha anat...i ens va. La previsió, la presa de decisions a temps, el treball i l´esforç està en desús i no ha esta mai pròpia del club..

Sempre he envejat la planificació i la no importància del dia a dia d´alguns clubs anglesos. Conèixer el mercat propi, la pedrera i apuntalar l´equip amb 3 o 4 figures internacionals, crear grup, fer pinya i donar sempre una bona imatge, jugar de cara, fer un futbol viu, sense trampes, i l´afició, ai las! sempre amb l´equip...

Creia, i de fet encara crec que Rijkaard era i és la persona per portar l´equip de futbol d´aquesta manera, per caràcter i per futbol, era el Fergusson del barça, però no serà possible, aquí ho cremem tot i tenim mala memòria...

Per la meva feina Rijkaard ha estat un exemple i n´he après coses, en bona mesura no deixo de ser un entrenador, encara que de veus, vivint sovint moments dolços i amargs, entrenant les veus i actuant amb més o menys encert...

Bon viatge i gràcies per tot Frank Rijkaard.