La nina que es gronxava al porxo
ja és la dona que empeny el cotxet.
Lentament passen els dies i ràpid els anys.
Vivim en la secreta melodia dels nostres
records, els antics acords que ens acompanyen,
i un petit silenci, el jardí amagat.
Ara escrius com sempre, alguns versos i
deixes per més endavant
l´últim glop amarg de vida.
1 comentari:
No se per a quina raó, però aquest escrit em trasbalsa.
Publica un comentari a l'entrada