12 de setembre

Diu la llegenda que els catalans després de cada derrota ens hem posat a treballar, i que és per això que encara existim, que encara hi som com a nació.

Vist així, potser seria convenient parar atenció tan als resultats com a l´esforç emprat per millorar, per anar endavant.

Els resultats han estat i encara son relativament pobres en els aspectes culturals de llengua i de reconeixement internacional però son força millors en els aspectes econòmics, de cohesió social i de benestar i de pau. És evident doncs que aquest benestar ha anat en detriment de les reivindicacions nacionals, a la gent no li ha interessat i ha preferit omplir la caixa. Si mirem el cas Irlandès veurem totes aquestes diferències, tots aquest punts a l´l'inrevés; una greu crisis econòmica, una des estructuració social i una lluita armada i com una balança , això els ha portat a una llibertat nova. Son casos diferents, diferents cultures i no em dedicaré ara a fer comparacions.

L´esforç emprat ha esta molt gran i encara continuarà així; sobretot de les persones anònimes, de les famílies, de les mares i els pares, dels que no claudiquen.

La nostra història continua i només cal que ens creguem que podem escriure-la nosaltres mateixos perquè d´una vegada sigui la nostra.

Massa sovint penso que ens perdem en debats nominalistes, en batalles partidistes, en petits grupuscles, personalismes, en els de tenir ministres i en els maximalistes, els de dretes i els d´esquerres i els de mes a l´esquerra, i així perdem totes les forces i l´enemic està content i cada dia més fort de saber-nos dèbils, desunits i sense capità...