Hi ha un lloc on l´home es converteix en desferra, en una autèntica escòria, en el més llunyà possible de pel que va ser creat, renegat ja no te punt de retorn.
Fa uns dies vaig veure un tros d´un reportatge sobre gent que es dedica a insultar, a amenaçar i si cal assassinar, a sou, a tan la peça, a tan l´espant i l´insult. Realment és lamentable i em va semblar fastigós veure i escoltar aquella gent com ho deia tan fredament, tan normalment com anar a buscar el pa. Quin crim mes aberrant. Però darrera d´aquest encara hi ha un cuc més fastigós, encara és possible trobar algú més esclau, més impotent, covard i ruc, el qui el paga.
Hi ha persones que paguen a altres per assassinar, per pegar, espantar i insultar..el seu grau de covardia arriba a aquest punt.
Com deuen ser els ulls de qui paga per això? Com deu viure amb els seus fills?
Un pot morir assassinat, ser insultat o pegat i vexat, però la vida de qui paga per això o ho fa sense més no es pot dir vida, és el mes semblant a l´infern on cremen totes aquelles ànimes que atempten contra l´essència de la vida. No tindran descans ni repòs, de nit no dormiran i de dia els perseguiran els ulls de les seves víctimes.
De sobte reps una trucada, ho dic per experiència i aquella veu falsa com el seu cor et fa escriure això. No em farà quedar-me a casa ni deixar de dir les coses que penso ni com les penso, ni encara menys deixaré de ser feliç al voltant dels qui estimo.
.."assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada