Benvolgut;
has vist aquesta pluja d´hivern?
Per aquí, ja ho saps, poden passar tres trens alhora,
però també passen els núvols, i els dies.
Les brases ja son cendres i jo a casa, còmodament
assegut vora el radiador i la música, i en el record
el teu esguard, veig com passa el temps a mida
que s´acosta, silent, el llarg comiat.
Han estat moltes les absències
i més encara les derrotes.
Recordes aquell camp on jugàvem?
Des d´una porteria no es veia l´altra..
sovint jugàvem contra la boira, després
varen venir tots aquells afanys per conquerir
un món que crèiem nostre
els himnes i les nits a tomba oberta...
Ja ho saps, després
han vingut tots els anys de criança
de llar i d´agendes,
de misteris i d´oblits,
el temps de les tardes de diumenge
llargues, bogada i blog...
Diuen que han fet una placeta nova,
algun d´aquells bancs
potser que el reservem
no et sembla, per quan ens expliquem
aquestes i altres històries.
Ja ho saps, la lírica em perd
i millor que ho fem asseguts.
P.S. Recorda de portar les fotografies
dels propers trenta anys..
m´anirà bé per fer una mica de
memòria.
7 comentaris:
Osti si recordo la pedrera, amb els seus "efectes especials". No passis pena, amic!
allò de la figuera sí que feia homes! encara que després els d´Olesa ens fotessin una pallissa..!
Ens perdia el "miedo escénico", uns porters irregulars, defenses amb sobrepès, un centre del camp una mica txusqueru i una devantera una mica tova. Com per anar pel món!!!
i no t´oblidis de l´entrenador d´aquell fatal dia...en Nº1..jo em vaig lesionar a la primera entrada de l´adversari!
I no teniu fotos d'aquells temps històrics? Les podríeu penjar...
...aberlesaylas però estan sota custòdia..
Ooooohhh!!! Sempre és bonic i divertit el veure aquestes coses...
Publica un comentari a l'entrada