De mica en mica repasses els anys.
Tens tot el temps en un flascó,
l´essència del teu camí.
A l´Avern adorms altre cop Caront,
i passes amb la barca a l´altra riba.
Aquest no és el país dels morts,
el teu Hades és la memòria
i arrisques la tornada per rescatar un record.
De mica en mica repasses els anys.
No cal fer la llista d´errors i dissorts;
qui l´acabaria? Prefereixes, no et caldrà cap llista,
recobrar un somriure i una mirada,
el bell esguard tranquil que tot ho podia,
i corres, l´ànima encara pot,
cap als jardins del bell paradís.
De mica en mica repasses els anys
i la cançó es fa més dolça,
has tingut fortuna; amor, llar i llavors,
i l´inseparable desig de felicitat
que tot ho envolta, el primer brot
de primavera que ara tens a les mans
i que defensaràs fins a l´últim alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada