Memòria

Ahir estava tranquil, podeu preguntar a l´Àirum, i segur de la victòria. Després, el partit. Els nervis normals d´un match d´importància; després el cava i els coets.
Però avui estic emocionat. Un pessigolleig constant em belluga per tot.
El Barça és molt més que un equip, fins i tot més que aquest, probablement el millor que hem tingut mai. El Barça és un himne i és el pare i els germans, és la família i és no sopar per una derrota.
Quan vaig néixer, el Barça va guanyar la lliga i després van passar deu anys sense guanyar- la i n´havien passat catorze...de copes d´Europa no en parlem..tres en un centenar d´anys...si uns colors i un esperit han pogut sobreviure a tantes derrotes, a tants himnes trencats és que perviu en la memòria i en les entranyes de les mares, és que és la cançó que canta un poble que pot viure derrotat però que té memòria, fins que un dia s´alça victoriós, tranquil i lleuger, segur de tenir la raó, de conèixer el camí de pedres que l´ha portat fins a la victòria.
Als herois avui tots els honors, totes les flors i càntics. Per nosaltres un record inesborrable i un tros més de memòria per explicar als fills, i als fills dels nostres fills...
La mare canta l´himne; ja ets a casa, i et braçoles lentament. Dins teu no ho saps encara, teixeixes el fil indestructible de la memòria, l´únic país real i segur on et podràs recolzar quan els temps tornin a ser difícils..