La transformació que està vivint Martorell d´ençà fa dos anys és com a mínim remarcable, i m´atreviria a dir que històrica i legítima; i m´explicaré.
Martorell, com tot el Baix Llobregat havia patit, i pateix encara per ser al costat pobre de Barcelona, sense Banca ni Caixa,era una comarca pagesa, en contraposició amb el Vallès on Terrassa i Sabadell formen un "cluster" econòmic molt potent, cosa que repercuteix directament en el desenvolupament de la comarca a tots els nivells, social, empresarial, d´innovació, cultural etc; només cal passejar-se per aquestes ciutats i comprovar-ho. Penso que per altra banda , això és excel.lent pel País.
Però tornant al Baix Llobregat i després del torn de les poblacions del pur Baix, Gavà, Viladecans, St.Boi etc, que han tingut un recolzament polític de primer nivell per ser si més no, poblacions habitables i amb algun interès, que no ho eren, han patit també una transformació radical, a nivell de carrer amb noves i novíssimes infraestructures i amb un rentat d´imatge radical.
El canvi que deia històric i legitim, el vull explicar a través de les sensacions que he tingut en els anys que fa que tinc la sort de poder viure-hi.
Tothom em preguntava com és que anava a viure a Martorell, un poble lleig, deixat , ple de fabricotes, a sota mateix de l´AP7...la resposta era una de senzilla que ara no ve a tomb, però la que sí que puc dir és que en tot allò hi havia part de raó; però tanmateix veia una responsabilitat compartida en tot aquest argumentari.
Travessat pels ferrocarrils de la Generalitat, la Renfe, l´Ave, l´autopista, l´autovia, la nacional II, amb múltiples connexions cap als pobles veïns, Terrassa, Igualada etc, i amb dos rius pel mig, es presenta un escenari dificultós per construir una unitat forta i cohesionada.
I és aquí on entra la legitimitat d´una reforma, totalment merescuda. A Martorell fa anys que paguen aquest estrip, inevitable ja des de temps dels Romans i d´abans, i ara potser és l´hora que entre tots paguem una nova cara, un lifting seriós i rigurós de tota una zona degradada.
I és històrica, ja que aquest és un punt de partida per rellançar el que hauria de ser la capital d´aquesta sub-comarca, anomeneu-la com vulgueu, que mira a Montserrat, que comença al congost que fa el Llobregat i té tota una plana fins a Montserrat, amb pobles i viles que no tenen res a veure amb els del baix.
Ara un cop netejada la cara i havent apostat per la renovació, caldrà omplir de contingut aquest espai, dinamitzar-lo, fer-lo atractiu pels futurs martorellencs i agradable pels qui hi vivim.
1 comentari:
Recordo perfectament aquell Martorell fosc que travessàvem tot sovint per anar a Andorra, i les cues d'aquells semàfors.
Ara encara em sorprèn el veure aquells carrers ben arreglats, i, sobretot, la gran quantitat de flors i verd que hi ha.
La transformació que percebem els que venim de fora crec que no exagero si dic que és fantàstica.
Publica un comentari a l'entrada