Carta a la resistència 2.0

Carta a la resistència:

El dia 25 d´abril Martorell decidirà.

Però Martorell ja ha decidit emprendre el camí, i només això ja és un èxit.
Sovint ens queixem que a aquest poble li manca cohesió, esperit col•lectiu i decisió;
però Martorell ha dit que vol decidir. És aquest un fet de maduresa i d´aprenentatge, el viatge que fa un infant i un jove cap a la maduresa, on aprèn que cal decidir, que cal optar per alguna cosa. La tria és quelcom que va inherent a la transformació i a la llibertat. Algú que mai no tria,que mai no pren partit, que mai no es decideix, no arribarà mai a un estat ple, madur i lliure.

La independència és possible i només depèn de nosaltres. No tenim altre camí.
Volem fer d´estat i a la vegada hem de fer campanya.
Amb quines armes i amb quin exèrcit comptem? I més encara, contra quin exèrcit ens enfrontem?
Fent una comparativa fàcil diria que no deixem de ser els Maquis i que ens enfrontem a un exèrcit enorme, que utilitza la guerra bruta, l´espionatge i la infiltració en les nostres files. No tenim exèrcit, i actuem com uns guerrillers,sovint massa mesells, cosa que no està malament per anar resistint.
Donem un cop i ràpidament ens hem d´amagar, ens persegueixen i ens donen per acabats, desinflen la nostra moral per provocar desercions, i ens deixen sense provisions. I nosaltres mentrestant, amagats a les trinxeres i a les muntanyes fins al proper cop. Que hauria de ser millor, més decidit, més concret i que els hi faci més mal. Serà un bon moment. El dia 25 d´abril serà un gran dia. No ho dubteu. Estaran refiats.

Aquells que arreu del país, però especialment aquí al nostre poble, s´han omplert la boca de participació ciutadana, de que cal preguntar al poble, ara que tenen la oportunitat d´opinar sobre el que és realment transcendent i sobirà, ara es tapen els ulls i miren cap a un altre lloc. A partir d´ara, ja ningú els creurà. El seu retrat a la història no quedarà reeixit, el seu sentit de la democràcia estret i partidista fa encara la nostra lluita més gran i el nostre èxit més rotund. I els qui ens han donat suport, ara tenen la oportunitat de donar una passa endavant, no els deixarem sols, la seva tebior només els faria anar contra els seus propis compromisos i contra la seva natura.

Que la societat civil s´hagi avançat als polítics és quelcom preocupant, i diu molt de la anormalitat que vivim. Fins que no hi hagi un debat i una presa de posició de cada partit, i per tant una campanya pel sí i una pel no, això no deixarà de ser una guerra de vaixells de paper, molt ben feta, això sí, en la que nosaltres posem els vaixells i la banyera i al final arriben ells i treuen el tap de l´aigua i ens diuen, "nens, a sopar...".
A les properes eleccions al Parlament hi haurà algun partit que tindrà en el seu programa el dret a decidir i la convocatòria d´un referèndum a nivell nacional?
Si és així,haurem guanyat la partida.

Passi el que passi el dia 25 d´abril, el dia 26, continuarem treballant per la llibertat del nostre país, ningú no ens prendrà aquest somni.