El mar era l'horitzó


Busques als calaixos algun senyal,
enmig de trofeus de barri i cendrers,
que et retorni a la platja de Ponent.
Però només hi trobes, mig buida,
una ampolla de bourbon sense missatge
i un nàufrag sense illa ni palmera.
Pel Camí Ral desfullaves el darrer pètal
de margarida, quan el poble era un gelat
de xiringuito i els teus ulls valents,
el vent que es desperta a mitja tarda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé..... doncs m'agrada.

Un pèl trist?.

RM

Santi Figueras ha dit...

Qui digui que no sou un gran poeta menteix, amic meu.
Santi