Tendresa

Pels lleugers corriols
de la vida passa l'amor
sense adonar-te'n.
Pinta les flors del teu cor
sobre estels de paper,
que la nit esberla el cant.
Somriu amor, que al nostre
antic país hi creixen
encara, lluites i esperances.
Pels lleugers corriols
de l'amor la vida s'escola,
sense adonar-te'n.
I a la fi, la tendresa altra
vegada, desfà el gel i la por
sense adonar-te'n.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bellíssim poema....


RM