Arrenques a l’atzar els rastres que el destí
havia posat, arrenglerats, sobre la taula.
El paradís és l’espai que hi ha entre el teu record
i l’enigma monstruós de la teva absència.
No tinc més eines per dir que
estimo aquells que han mort
que el color de blaus i verds que encalmen les paraules.
Sóc aquí per dir el vostre nom a
les palpentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada