Poemes de vidre

Un poema de vidre
travessa l'espai,

el foc ha imprès
les paraules,

l'aire ha atrapat
les engrunes.

Un poema de vidre
travessa l'espai,

entre els teus dits,
dins teu

un poema de vidre
travessa l'espai.

Tendresa

Pels lleugers corriols
de la vida passa l'amor
sense adonar-te'n.
Pinta les flors del teu cor
sobre estels de paper,
que la nit esberla el cant.
Somriu amor, que al nostre
antic país hi creixen
encara, lluites i esperances.
Pels lleugers corriols
de l'amor la vida s'escola,
sense adonar-te'n.
I a la fi, la tendresa altra
vegada, desfà el gel i la por
sense adonar-te'n.

Preludi i Fuga

Preludi

Pintes, com un ocell al vent,
silencis closos com un puny.
Entre tu i jo, aquest camí,
el preludi que tot just acaba,
i un immens present.

Fuga

Fum i foc,
l'escala de la vida
i el temps que fuig
de pressa i rabent;
i sense aturar-se
el teu batec i les fulles
com de tardor que es gronxen
per jo no sé quina estranya
manera de morir,
i en els teus sorpresos ulls
com un mar en calma,
el petit veler
que encara cerca
la cala blanca, verda i blava,
l'espai serè on habiten
tots els teus somnis;
on neixen, i moren.

Quin temps més feliç, per estimar-te.
I el vent càlid de juliol bufava sobre els pins
com bufa a la tarda, quan es lleva la marinada.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I obrir la porta que s'emblava tancada,
i deixar enrere i barrada la lluita.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I la fruita dolça del teu cos suau,
esbrinarà els nous camins de l'amor.