El llarg camí cap a la independència, que hi ha qui diu que ha començat aquest cap de setmana a Arenys i que jo penso que aviat farà 300 anys que va començar, pateix de tant en tant cops, batzegades, davallades, corredisses, èxits i derrotes...
L´anàlisi dels últims fets, dels darrers dies i setmanes, està abastament realitzat i era força previsible. Hem aclarit qui és qui i hem posat els polítics, altra vegada contra les cordes, també els mitjans de comunicació; diuen que el debat de la independència no està a societat i no és trancendent...doncs sort d´això...!
Avui toca el debat de Política general al Parlament. I he aguantat en Mas i les respostes del President Montilla, però quan ha sortit a parlar el portaveu del PSc Iceta, el debat , si és que tenia algun interès, ha perdut tot el seu sentit. Absolutament lamentable, encara que esperable.
Afortunadament, després ha intervingut Puigcercós, i la cosa ha millorat notòriament. Ha dit que hem arribat a una cruïlla, a un final d´etapa, i comparteixo amb ell aquesta anàlisi. Però malgrat això em passegen múltiples dubtes i poques esperances.
Els dubtes passen per les properes eleccions, els seus resultats i els posteriors pactes.
Res fa pensar que si el tripartit suma no continuaran per aquest camí obscur i sense sortida,pel camí de la poltrona, seguint portant Catalunya cap a la destrucció i cap al silenci. Tampoc tinc cap certesa que si no sumen, CIU i ERC siguin capaços de fer govern, sobretot per l´egoisme i per les baralles cainianes a que ens tenen acostumats, entre germans, i entre aquells qui, malgrat les diferències, són els únics que poden pactar per fer avançar Catalunya en les llibertats.
Puigcercós i Mas, sereu capaços si el País us dóna una majoria clara, de portar-nos al camí de la independència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada