Un cop d'ull

M'he resistit i molt a escriure un nou article o un nou comentari que no sigui un escrit poètic, però finalment m'hi he vist obligat amb tantes coses que estan passant al nostre voltant i vet-ho aquí, la meva opinió sobre tot plegat.
En primer lloc dir que si no passa res estrany la selecció espanyola de futbol guanyarà el mundial d'aquest esport. Primer perquè tenen els millors jugadors i el millor equip i per altra banda, perquè el nivell dels rivals ha estat com a mínim fluix o molt fluix. Un dels mundials més pèssims que recordo, amb Argentina i Brasil a un nivell mai vist, sense cap equip africà contundent i en definitiva ningú que jugui a futbol més enllà d'aquests nois de la Masia que guanyaran 600.000€ (100 milions de les antigues pessetes)perquè puguin passar una mica millor aquest temps de retallades i atur general.
La veritat és que em preocupa poc el que farà aquest equip de futbol; pels patidors de sorolls, petards, i crits dir-vos que això serà a la nit del diumenge i en aquest país els dilluns es treballa, i no haurà passat res més que un castell de focs, que sí, que ens el faran petar a la cara, però no deixarà de ser un castell de focs. Dilluns nosaltres serem on som i ells també.
Una altra cosa és valorar que l´espoli no és només fiscal, com alguns tecnòcrates han volgut explicar darrerament, que també , sinó que en aquest cas és esportiu. Un capítol més de l'ocupació. Utilitzen els nostres esportistes per guanyar i a més per reafirmar-se com a única nació de tots. España somos todos. I tenen raó. Tots ells son espanyols, i fan bé d´aprofitar les seves conquestes per enriquir-se i no només econòmicament, i ara esportivament, podríem veure també el mateix a nivell artístic, i en tots els àmbits.
Paradoxalment el dia abans haurà sortit al carrer el que en queda d'aquesta nació, que no ho dubteu, és encara molt.
Hi ha algun federalista a Espanya? A Catalunya molts han caigut del cavall i els que encara avui es resisteixen ho fan per mantenir la seva poltrona.
Lamentablement la nostra visió de país es veu sovint i típicament desbordada pels condicionants partidistes i personalistes dels nostres partits i del nostres polítics.
En aquest encaix penso que ens manca equilibri, saviesa i energia. Un còctel difícil de trobar i que fins a dia d'avui no ha estat present a la nostra política. O bé pequem d'adrenalina o ens passem de curosos.
A la tardor hi haurà eleccions. A hores d'ara és el millor que ens pot passar i l`única cosa que sí està a les nostres mans. Els resultats a unes eleccions en principi, no seran retallats ni mutilats per un tribunal. El problema és que no hi ha cap candidat que tingui l'equilibri que demanava ni cap partit que estigui disposat a perdre una cadira; arribats al moment caldrà escollir i decantar-se per qui pugui portar una majoria nacional catalana, amb un govern que governi, que tregui el país d'aquesta crisi moral i econòmica i mantingui viva la flama.
I després tornar a començar.No ens els acabaran. No ho han fet en tres-cents anys...