El pont sobre el mirall
Sóc aquí
Arrenques a l’atzar els rastres que el destí
havia posat, arrenglerats, sobre la taula.
El paradís és l’espai que hi ha entre el teu record
i l’enigma monstruós de la teva absència.
No tinc més eines per dir que
estimo aquells que han mort
que el color de blaus i verds que encalmen les paraules.
Sóc aquí per dir el vostre nom a
les palpentes.
Camins d'insomni
Camins d’insomni a Dos Rius,
entre el foc i el ferro
s’embranca el fum.
Diàlegs d’embuts a deshora,
les clivelles a la nit
tornen els ulls mandrosos.
Retocs d’ulls a les palpentes,
la ciutat no dorm,
rellisca entre xemeneies.
Ni mar ni sal
Ni mar ni sal.
Dibuix i ombra,
salvatge repte
de tanta vida.
Endormiscats,
els lilàs, fan memòria
del darrer onatge.
Ni mar ni sal.
Ecos i crits,
cases buides
a les palpentes.
Esbrinats,
els secrets, fan recompte
de traïcions.
Ni mar ni sal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)