Una nació està feta de petites i de grans coses. La nostra, és sens dubte, una nació esparracada, esquinçada, mal vestida però és i existirà, més enllà de les persones, dels noms i de les llavors, som una nació i l´ànima que ens mou va més enllà de les petiteses actuals i del dia a dia.
La mare que canta al seu infant, “dorm, ninet, en pau...”, ha passat de boca a orella, d´`anima a ànima d´ençà fa ja molts segles, la veu d´una mare i d´un infant no es pot extingir mai, mentres aquests cantin tindrem la nació denpeus.
L´Escolania de Montserrat va fer ahir un concert a Martorell, amb l´església a petar i els cors com un puny. És la veu dels nostres fills la que canta a Montserrat, la veu de la nostra història i del nostre futur, uns infants que canten al costat dels àngels bé es mereixen una nació plena pel seu futur.
“...il.lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel”.
5 comentaris:
Què tal el repertori?
Es va notar el canvi de director?
Et va agradar?
Hi ha coses que mai no deixaran d'emocionar-nos, i quan tenim la capacitat d'emocionar-nos vol dir que estem vius, que per molt que d'altres es capfiquin en trepitjar-nos i menystenir-nos seguim emocionant-nos. Seria bo trobar la fòrmula per aconseguir que cada cop fossin més el que , com nosaltres, s´emocionin o que el s que s'emocionen no tinguin por ni vergonya de dir-ho. Així ens fariem més forts, fariem més fort el nostre sentiment d'identitat ...fariem més fort el nostre país...que de fet no és tan petit perquè és el nostre i és l´unic que volem tenir.
PD: Devia ser un concert extraordinari!
Ostres! és veritat... Fa uns dies vaig anar a Martorell a dinar a casa d'un conegut, i en vaig veure el cartell.
Així què? "Gallina de piel", no?
reusenca! Gallina i gall!! ah, quan torneu aviseu...
x
Publica un comentari a l'entrada