Lament

Des de les profunditats
del tàrtar, obscur llac,
clamo sense parar per
una engruna de la teva
presència, sempre
caduca, sempre amarga ,
esvelta torre del record.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

De profundis clamo ad te, Domine...

Xavier Pagès ha dit...

De lamentationis jeremiae prophetae....Jerusalem convertere ad Dominum Deum tuum

La reusenca ha dit...

perdó, nois?
jo no només recordo alea iacta est.

Xavier Pagès ha dit...

reusenca, tenim un passat i d tan en tan ens surt la vena....