De tants estrips, gairebé ni et reconec.
Sovint, ni les teves pròpies mans
et segueixen. Tot és fum
i arreu la mateixa boira.
Tips del fang, ens hem lliurat
a les ventades ; massa ponent...
Ni foc a casa ni estels al terrat.
Sovint, vell País, de tants estrips,
gairebé ni et reconec, ni les meves
mans et segueixen, tot és fum
i boira. Tip del vent, m´he lliurat
al fang. Ni foc d´estels ni casa.
Sovint, vell País de tants estrips.
Sovint, ni les teves pròpies mans
et segueixen. Tot és fum
i arreu la mateixa boira.
Tips del fang, ens hem lliurat
a les ventades ; massa ponent...
Ni foc a casa ni estels al terrat.
Sovint, vell País, de tants estrips,
gairebé ni et reconec, ni les meves
mans et segueixen, tot és fum
i boira. Tip del vent, m´he lliurat
al fang. Ni foc d´estels ni casa.
Sovint, vell País de tants estrips.
2 comentaris:
Sento el crec-crec dels estrips i tot, i fan com mal.
Per cert, vindrem divendres a M per la lectura de la MR. Ens hi veurem?
d segur que sí! a mi em toca llegir el dissabte
Publica un comentari a l'entrada