Carta

La teva mirada clavada
i després de tants anys encara
aquell record i la sorpresa
de recuperar-lo,
allà on era.
Com aquell vent suau a la platja que
t´agrada i alhora fa que t´hagis d´abrigar.
L´alè inesborrable del teu somriure
com una flor que no es marceix
com l´aroma suau a la teva pell.

No escric res de nou, ja ho sé;
però sí que és veritat i això sol
ja em fa més dolça l´espera.

2 comentaris:

Capeltard ha dit...

Bona versió del Back in your arms!!! En conec una altra que em va frepar molt i que tenia un cert regust català!

Xavier Pagès ha dit...

ji, ji! a veure si podem tornar-hi i fer-ho una mica millor..!