Només queda un cul a l´ampolla de bourbon.
Has tornat a beure massa i intentes arribar
fins al llit, amb prou feines et pots treure la roba i
la habitació és un torn que no s´atura
entre tanta gent, el mirall on et veus
mai no s´apiada de tu, tens la cara plena
de nafres, fa dies que no veus el sol
i encara intentes dissimular-ho amb cremes i sals.
La teva vida ja no val ni un ral.
10 comentaris:
M'agrada aquesta tendència bukowskiana que estan agafant els teus poemes! Encara que la diversitat anterior a què ens tenies avesats fins ara, de la sensualitat a la quotidianitat, també em feia gaudir! Espero que estiguis guardant bé tots aquests poemes i un dia els publiquis en paper! M'en demano una còpia amb dedicatòria!
gràcies i bona idea estimat anònim! n´hi ha que potser em costarà de trobar...
Jo també t'animo a fer-ho.
jo també
M'hi afegeixo! Sens dubte!!!!
Bé, doncs farem una tirada limitada de 4 exemplars....
Quatre exemplars....
Jo ja veia les cues de Sant Jordi per a les signatures!!
Je, je...
Que siguin cinc
yo te lo cambio, como los cromos ;)
Jo també vull el de la Isa!!!
Publica un comentari a l'entrada