Pel.lícula

Tot el camí que fem que sigui per anar endavant.
Sovint, perduts , enmig de la boira donem voltes en cercle per acabar al mateix lloc, més cansats i abatuts que abans, sense mapes, sense rastre per seguir, sense guia ni horitzó.
El descontentament la desídia i el dia a dia s´han apoderat del tarannà ciutadà, després d´uns anys de renaixement i de puixança, d´uns altres d´apoltronament, i ara, i aquest ara potser vol dir de fa vuit o deu anys, la decadència.
Sembla doncs que és el moment de les petites lluites i de les picabaralles fraticídes, de la disgregació, de l´aïllament tan típic nostre i de l´egoisme portat al límit, el moment de la poltrona , de la menjadora i a més de la més trista grisor institucional que jo recordo. Si no tenim estat ni parlament seriós com a mínim tinguem uns representants que s´ho creguin.
El debat de l´estatut ens ha desgastat, i l´hem perdut, el que semblava una oportunitat ha estat un fracàs i ens ha tornat com un boomerang, també ha estat innecessari.
Finalment el que conta és poder seure a les taules entre països de tu a tu, cara a cara per fer el debat, i és que no tenim dret ni sobre els nostres rius!
Per sort, sabem que com més profunda és la decadència més forta pot ser la revinguda, encara que també podria ser que no ens aixequéssim mai més, i amb aquesta esperança, llunyana i trista , d´haver viscut el País en sucursal visc i viuré, "..una esperança desfeta ,una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somnio completa"
Que tot el camí que fem sigui per anar endavant.