És ben cert que el futbol ens fa oblidar els temes importants i reals de la societat, sovint, és el barça qui ens fa creure que les victòries son mes que victòries i que encara que sovint realment ha fet d´ambaixador i exèrcit del país que no governem, en realitat ens feia oblidar la profunda tragèdia i la realitat; no som amos de casa nostra i mes ben dit encara, tenim els veïns a casa instal.lats i ens diuen com ho hem de fer...
És per això que he arribat a la conclusió que se m´en repixa si la selecció espanyola guanya l´europeu, que surtin cotxes amb la bandera espanyola a celebrar-ho pel poble, els clàxons i els petards, com si en volen reunir 200.000 a la plaça de Catalunya..
La cosa real serà quan poguem reunir 3.000.000 milions a favor de la nostra causa, sense pors ni passats, només amb visió de futur i d´horitzó ample d´esperança.
les agressions cap al nostre País i cap a la nostra llengua , vegeu i llegiu el Manifiesto por la lengua común, son de tal magnitud que si no fos perquè la paraula és desagradable podríem parlar i dir que son una declaració de guerra, una mes, constants en 300 anys; en 300 anys no han tingut prou temps per eliminar-la ni a la llengua ni a una realitat diferenciada, ni per absorbir-nos en el magma espanyol..Qualsevol agressió sempre té una resposta, qualsevol imposició tindrà la seva resposta, potser no directa, però sí de combat continu, imparable, incessant fins a la fi.
Crec que estem en un punt gairebé definitiu, a un punt sense retorn, per allà on ens ataquen és per on ens farem mes forts.
L´exemple d´Euskadi en aquest cas, el d´un president incorruptible al davant d´una idea i del suport de les forces del seu govern(PNB-EA-EB)+EHAK tirarà endavant el referèndum a Euskadi; que en prenguin nota els nostres partits catalans, tots, els uns, els altres i els que es debaten a entrar al parlament, només així es podrà vèncer.
3 comentaris:
Jo segueixo pensant que el meu país no és petit, de fet és gran, immens perquè allà on vaig el porto dins meu i el defenso. Però m'amoïna la capacitat dels nostres dirigents per seguir mantenint la seva identitat i la seva existència . Sovint penso que és tal el seu afany de poder i protagonisme que argumenten sense sentit , només per aconseguir vots i després quan ens els hem cregut i els hem donat el vostre vot i la nostra confiança són incapaços de desenvolupar les mínimes competències gestores per portar a terme les seves promeses, falàcies a les que nosaltres hem donat el vot. On jo visc no havia sentit fins ara tants petards com dijous ni havia vist tantes banderes espanyoles per certs barris de barcelona com dijous. Segueixo pensant que l'esport no s' hauria de polititzar però tot plegat m'amoïna. .. i molt.
Molt d'acord. Unitat i front comú per davant de tot. I molta empenta...
Sovint penso que els de Madrid ens coneixen tant bé que poden fer amb nosaltres el vulguin ja que sempre els catalans acabem fent gala d'aquest coi de seny català que no ens ha deixat mai donar cap cop de puny sobre la taula quan ha calgut i sempre ens ha fet tornar a casa capcots.
Si no aconseguim anar tots a una i aconseguir un bon pessic amb el finançament de l'estatut ja caldrà que ens ho fem mirar...
Espero equivocar-me aquesta vegada però m'ensumo que una vegada més hi haurà "cafè para todos" i els catalans, com sempre, acabarem pagant el compte!
Publica un comentari a l'entrada