Yes we can. I

Reprenent l´última frase del meu darrer comentari i per si algú s´ha volgut apuntar a un carro guanyador a les eleccions dels EUA, el guanyador, Obama és un home de Fe, d´esperança i de llibertat.
No en sabem res dels EUA o gairebé res i ens posem a fer conjectures i apostem per un candidat o altre i preferentment del cantó republicà.
Una de les coses que he vist amb més satisfacció i enveja han estat les reaccions i els posats d´ambdós presidenciables després de conèixer els resultats. En primer lloc la serenor, fins i tot la serietat a la cara d´Obama i el seu discurs gens triomfalista, " serà un camí llarg i difícil..."tocant de peus a terra, el senador McCain amb gratitud als seus i amb gran dignitat i respecte, felicitant al vencedor, posant-se al servei del país, sense fer cap mena de contuberni, retret, ni intentant tergiversar els resultats electorals (veure socialistes catalans) i és que el president dels EUA mereix un respecte per tothom, i d´això per les nostres contrades no en sobra.
És ben cert que els sistema electoral americà és molt més diferent del nostre, aquell molt més llarg, però potser caldria prendre´n nota. Primer s´escull un candidat de cada partit i després el president entre ells. Per un moment he pensat que si mai canviés de país aquest seria on voldria anar.
El partit republicà i el futur president dels EUA tenen d´esquerres el que jo puc tenir de plataforma atòmica, és a dir res, i negar això és negar una evidència als EUA; els anti americans ara s´amorren al president Obama i el Zapatero espera tanda per esmorzar xurros amb ell, però les coses als EUA son més serioses i li costarà, de fet ja ha dit una frase.."seremos el aliado fiel.."i és que no es pot anar tot sol pel món...