Avui en dia, els músics i els artistes en general, vivim millor que mai, en tinc una gran certesa i mirant enrere ho podem comprovar. També els comerciants, avui en dia dits botiguers, viuen millor que mai.De fet tothom del primer món viu millor que mai.
El comerç ha estat sempre la base sobre el que s´ha fonamentat Europa; des de l´antiga Grècia als Romans, i de l´edat mitja fins ara, i això cal veure-ho per tenir present cap a on anem i quins poden ser els passos correctes per sortir d´aquesta crisi real i tele visada.
La manera que estic convençut que no és la bona és la de deixar-ho tot en mans dels governs, un mercat socialista ens portaria cap a una dictadura i a l´uniformalització; tampoc es pot anar enrere en el temps i tornar a les cavernes, a l´intercanvi sense mes, a la desaparició industrial, el feudalisme ja fa temps que per sort, fins i tot del qui defensen aquestes posicions, va desaparèixer. Això ens portaria al desmantellament en poc temps de l´estat del benestar, entès com a sanitat i educació , pensions i subsidi d´atur, i quina cara farien quan no pugessin anar al metge o a l´escola, els seus avis no cobressin la pensió ni els aturats el seu subsidi..? Realment crec que no s´ho han plantejat, en el fons saben que no guanyaran mai i per això es permeten unes idees tan retrogrades i inversemblants.
No tinc la solució, perquè la solució en definitiva és al mateix mercat, és a dir en mans de la gent i la gent decideix si compra o ven, en llibertat.
A l´inici d´aquest comentari m´he referit a la vida del artistes..
Qui paga l´art? O l´artista viu de l´aire i es menja les muses?
Un pas enrere significa el mal viure o la desaparició de molts de nosaltres vivint de fer el que fem.
Una civilització avançada pren més força i més valor quan aquesta està fonamentada sobre uns pilars sòlids de cultura i de Fe.
La Fe ja l´hem perduda i la cultura s´hi no és a base d´esforç d´empreses desapareixeria en llibertat, només quedaria la del govern.
Quantes obres no s´han pogut portar a terme sinó gràcies als privats?
Itàlia al renaixement n´és un exemple, i Catalunya a la renaixença una altre, fixem-nos en els dos mots renaixença i renaixement, tornar a néixer, dos períodes que econòmicament favorables i en pau, per uns moments pletòrics en l´art a Europa.
La nova religió ens vol imposar l´uniforme del socialisme, ni Fe ni esperança ni llibertat.
5 comentaris:
Comprar i vendre. Donar i rebre. Lo primer omple la butxaca. Lo segon omple l'esperit. La llibertat està en triar que és el que més t'importa omplir.
Benvolguda olivera; afortunadament per mi, tinc una feina que m´omple ambdues i amb escreix pots imaginar quina d´elles.
Doncs t´has de considerar un home molt afortunat. És un privilegi viure d' allò que et fa sentir personal i professionalment realitzat. Potser en aquests casos fins i tot és molt més apropiada l´expressió viure amb allò que no pas viure d' allò.
Felicitats !
Jo no m'imagino la vida sense la música que m'agrada, i tampoc sense aquelles hores badant al davant d'una colla de pintures que m'emocionen o fins i tot admirant les giragonses de qualsevol catedral.
Tot plegat, no existiria sense el mecenatge dels poderosos, dels que tenen els calers.
Penso que és bo que l'artista es segueixi servint d'aquestes fonts econòmiques per poder transmetre'ns tota la passió que, al cap i a la fi, és el que ens fa viure amb plenitud.
totalment d´acord. hi ha gent que es pensa que això de l´art és gratuït..mira, demà aniré a la botiga de roba i li diré a aquell noi que agafo una jaqueta, a veure quina cara fa..
Publica un comentari a l'entrada