Després, un cop beguda l´última copa,
aquella que és activa,
un viatge, un regal i una mirada.
Entre les ombres de tants arbres caiguts
arrelen nous records. Cap silenci ni distància
serà tan perenne com els ulls del Paradís.
aquella que és activa,
un viatge, un regal i una mirada.
Entre les ombres de tants arbres caiguts
arrelen nous records. Cap silenci ni distància
serà tan perenne com els ulls del Paradís.
1 comentari:
Potser els arbres caiguts haurien pogut fer de pont i les dues ribes del vers de´n M. Tòrres s' haurien trobat. Però llavors no hauriem pogut gaudir mai ni d'uns versos tant emotius ni d' una música tan tendre. La natura és sàvia, els homes ....encara tenim molt per aprendre.
Publica un comentari a l'entrada