Dolç hivern
dolça calma.
Dolços llavis
dolça esperança.
Etern camí
d´ulls infinits.
Etern camí
d´estels de plata.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per a mi aquest hivern es un camí que he de fer entre dues crosses esperant que vingui la primavera per poder caminar millor.Sera lent,
pero en fi, de calma en tinc i d'esperança també. Al cap i a la fi, amb crosses o sense, com diu el nostre amic "jo mai he estat fornit atleta, ni tan sols digne amant, només un vianant".
Anirem fent doncs, oi?

Xavier Pagès ha dit...

aniràs fent i ho faràs bé!ànims!