Divide et vinces

Homes i dones entren a les botigues i s'emporten tot el que poden, molt més del que necessiten, enduts pel pànic de la ciutat cremada, els saquejadors, impunes, que actuen de dia i de nit, han arrasat finalment més que no pas les flames i el terratrèmol.
Catalunya, terra de pas i de saquejadors.
Un cop feta la conquesta per part dels guanyadors de la batalla (TC, PSOE i PP), els habitants d'aquest indret es dediquen ara a tirar-se els plats pel cap; sembla que això durarà com a mínim fins el 28N i després amenacen amb altres i millors comèdies per veure qui s'erigeix en capità del vaixell.
Mentrestant a les cabanes dels conqueridors hi ha grans festes i rialles; divide et vinces; així ho han fet, i així hem caigut a la trampa fàcil i de rialla profunda, quin tip de riure es fan cada dia, quan els seus missatgers, obrers d'aquest indret pagats per ells, els hi comuniquen les nostres baralles que fan els seus esforços més lleugers.
En Laporta diu que si torna CiU ja ens podem preparar, en Duran que no és moment d' aventures, i jo penso, les aventures del Mas per aguantar-lo sí que son una de grossa..En Carretero que es reagrupa però no sap amb qui, en Puigcercós que ara diu que sí, que van en serio i que o referèndum o no hi ha pacte, i com és que no li varen posar amb en Montilla aquesta condició..? Fins aquí els del meu costat, al mig del riu, Herrrera al pedal d'una bicicleta amb tres rodes per un referèndum, escolteu, siguem seriosos, o sí o no...a l'altre costat Montilla, i la aniquilació de la C dels socialistes, "pena penita pena", i els Corbacho i Chacón, per tornar a conquerir el cinturó roig, cosa que si em deixen informar-los, els hi passarà una bona factura, els han deixat a l'atur i el mateix ministre vindrà a redimir-los..! L' Alícia...i els ciudadanos; potser la noticia que més estaré esperant durant el recompte; la seva sortida definitiva de les nostre institucions, que són més democràtiques que no pas ho han sigut ells amb el seu poble.
Heus aquí el vodevil que ens espera. Res de nou, però sí altra vegada el desgast a les nostres files, el desencant i el desencís, l'abstenció a les urnes.
Heus aquí com nosaltres mateixos malmetem i embrutem el nostre camí,ens enduem com pirates qualsevol botí cap a casa però finalment el més important i perillós no son els bens materials, ni els diners que es puguin embutxacar,cosa lamentable i altament televisiva, no, és la aniquilació total de l'esperança, la nul.la possibilitat de creure, s'han arrasat a ells mateixos.I amb ells bona part del país. De la seva moral i decència no en queda ni un trist bri, i de nit, només els udols dels llops, cada cop més a prop.