Una petita llum reneix
cada cop que rellegeixes
els versos que una nit vas dir
sense importar-te ni conèixer
la teva joventut, perduda
la veu, de mica en mica, lenta,
com la melodia que oblides.
Però els joves només els veus
sortir dels instituts, vestits
tribalment, enduts per l'instint.
Llavors érem pell de la nit
i ara som l'ombra d'un fals tren
que ha marxat i que per fortuna
ja mai més no haurem d'agafar.
Tens les butxaques de l'abric
d'aquest hivern plenes d'esqueles.
Així s'esborren els records,
com la pluja sobre els canals
a l'antiga ciutat de Bruges.