La marca, la ratlla que separa

la foscor, i entremig, les ombres

ballant el vals lent d’un vent

ara sí, a la baixa.

Absentar-se d’escriure

sobre el teu nom i dir

només foteses, només foteses.

Això i res més fas,

quan omples tantes pàgines

d’inútils jocs, d’acudits sords

d’absurdes propagandes

internautes mentre

de nit, sobre el teu cap,

delimitada per la línea del fred

la llum de la neu a les muntanyes

marca i escriu el teu horitzó.