Febrer

Mai havia tingut tant a prop
el cel com ara i potser la por
a perdre´l m´humiteja els ulls.
Plora un ocell que ha vist la tarda
nua, plora de veure-la acaronar
el vespre i de tant plor, canta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pluja fina cau del cel
La por l'ofega
Cant, alè de vida

Anònim ha dit...

Y

Isa Pe ha dit...

Decía: Ya lo encontré. Se me fue la tecla...molt bonic, molt.