Després de tot, un llarg silenci. El riu llarg i profund que sempre guanya. Peus de cristall, nina de sucre un comiat que mai no es tanca un batec que sempre torna, melangia.
Benvingut al blogspot. Es fa una mica estrany, bàsicament pel canvi d'imatge , tot tant verd. Clar que diuen que el verd és el color de l'esperança. Posats a ser optimistes podem tenir esperança en tot, sobre tot quan sabem que hi ha persones amb ganes de fer canviar les coses, amb ganes d'explicar al món que és possible i compromeses en el canvi o com a mínim en fer verue a tothom que tenim l´obligació , i el dret, d'intentar-lo. M'agrada la selecció que has extret d'orfeu.
3 comentaris:
Benvingut al blogspot. Es fa una mica estrany, bàsicament pel canvi d'imatge , tot tant verd. Clar que diuen que el verd és el color de l'esperança. Posats a ser optimistes podem tenir esperança en tot, sobre tot quan sabem que hi ha persones amb ganes de fer canviar les coses, amb ganes d'explicar al món que és possible i compromeses en el canvi o com a mínim en fer verue a tothom que tenim l´obligació , i el dret, d'intentar-lo.
M'agrada la selecció que has extret d'orfeu.
Sempre amb un nus a la gola i aquell ofec...
Com trobar el camí?
Melangia
Fotos, enllaços i vídeos! El Blogger t'està sentant bé.
Publica un comentari a l'entrada