Aquest dies recordo especialment com el meu pare ens portava a les manifestacions de la Diada, jo a coll i be amb els meus germans, veies tota aquella munió de senyeres, de gent..quan es veien a venir les garrotades, ens conduïa pels carrers del raval fins a la ronda St.Antoni i cap a casa..en recordo una especialment, a l´entrada de la Via Laietana, el meu pare va rebre amb crits de botifler, botiflers! una gent amb banderes vermelles. Eren els del PSC. El seu llarg camí de vida d´esquena a Catalunya havia començat llavors i encara continua.
El meu pare em va ensenyar a estimar el País i a conèixer qui som nosaltres i qui son ells; d´ençà d´aquell dia que mai mes no ho he dubtat.
El meu pare em va ensenyar a estimar el País i a conèixer qui som nosaltres i qui son ells; d´ençà d´aquell dia que mai mes no ho he dubtat.
Ara ells preparen la festa de la rosa i nosaltres pengem la Senyera.
2 comentaris:
Ara, en tornar de la feina, he vist el primer cartell! El 21 de setembre, a la pineda de Gavà, com cada any.
Si abans ho escrius...
Jo també he vist un munt de cartells, lamentable: diria que sembla un partit que no es d'aquí i que viu una altre realitat aliena a la ocupació... Ups! Doncs l'encertaria de ple!
Compatriota, el crit de botifler s'ha dit tant i per qui justament hauria de callar (fets i no paraules) que em cuido prou de dir-la mai si no m'ho he pensat bé. Per norma general però, el crit més correcte és Aspañol!
Publica un comentari a l'entrada