Els ulls on s'emmirallen els estels
i al teu voltant només l'espai i el temps.
Un senzill planell per on caminar
i el difícil i atzarós corriol de la vida.
Creure's poderós com el vent,
i desaparèixer per sempre en mig segon,
i no deixar res ni endur-se res.
La pluja d'abril que aquest any no arriba,
per trair els antics profetes,
i deixar escapar entre les mans,
l'aigua i la sal, de la platja als teus peus.
2 comentaris:
Per què perduda per sempre?
Per què no deixar res?
per què no endur-se res?
per què deixar escapar l'aigua?
per què no nedar fins l'horitzó i provar de tocar el cel?
què li passa al vent que no pot portar la música on voldria?
Porque???? ja ho deia el Mou
Publica un comentari a l'entrada