Aquest és un hivern llarg, com feia anys.

No especialment fred, però sí lent.

A la plaça li falta escalf

i la gent s´apressa.

Li costa deixar pas a la primavera.

Tot té encara un curs pausat,

com ara un Adagio de Telemann.

Després, vindrà

el temps de la sang i la fruita,

la gran cascada de vida

que negarà tot aquest antic paisatge,

que malgrat els anys, encara et sorprèn,

i et deixaràs endur per aquest tempo.

Després de tot, saps que ja no tornarà

el temps de les flors al teu cos,

i et gronxes en els amples i dolços

records de la teva primavera.

L´hivern s´allarga, respira el silenci

nineta dolça, i que aquest cant et porti

les últimes tardes d´aquest temps daurat.